“Devem ser dels pocs països que no han tocat tipus impositius en anys”

El ministeri que encapçala està immers en l’elaboració del pressupost per a l’exercici 2025 amb l’objectiu de presentar-lo a tràmit abans que no s’esgoti el límit legal, que acaba el 30 d’octubre. Ramon Lladós n’avança alguns detalls i que es treballa amb una previsió d’inflació a la baixa, concretament del 2,3%.

La partida d’inversions seguirà marcada per l’habitatge?

És bastant continuista, bàsicament en dos aspectes. Segueix invertint molt en habitatge, no serà un import tan gran com el del 2024, però seguirà sent molt significatiu. I també seguirà invertint en infraestructures de magnitud considerable, la desviació de la Massana i els primers grans treballs al túnel de Sant Julià, que es començarà al final d’aquest any amb les proteccions per preparar l’obra. Però la primera gran execució serà al 2025.

“la gran despesa de funcionament és en salut, educació i seguretat”

I d’altres grans inversions pendents com l’ampliació de l’hospital?

L’ampliació de l’hospital –que segurament hi haurà el pressupost del 2025– serà el projecte per començar a executar a partir del 2026. És un projecte molt ambiciós, amb un nivell d’inversió molt considerable i, evidentment, no es podrà fer en un sol any.

Es mantindrà l’import total d’aquest exercici?

Serà una mica inferior perquè el 2024 ha estat excepcional, es va haver de retallar en altres qüestions. Però seguirà sent molt significativa.

Si abordem la despesa corrent, quines línies d’actuació preveu, per exemple, en incorporació de personal?

Les despeses corrents segueixen reflectint l’esforç que estem fent a reforçar l’Estat del Benestar. Se seguirà invertint en educació, es consolidaran algunes places que ara són interines, que n’estem acabant de decidir el nombre, es continuarà incrementant el pressupost del SAAS i ajudant les famílies per fer front a l’habitatge i a l’increment dels preus. La part d’Afers Socials s’incrementarà de manera significativa.

“el nivell d’execució de les inversions serà substancialment superior”

Contemplarà l’impacte d’aquesta primera revisió de les graelles salarials?

Està treballant Funció Pública i es fa de manera científica, valorant les feines i de manera que des del punt de vista pressupostari es pugui suportar. No són increments indiscriminats per a tothom, són increments o revisions puntuals i esglaonades en el temps per poder-ho assumir pressupostàriament. Però és veritat que cal fer més atractius els llocs de treball perquè necessitem completar els equips de treball i sobretot perquè hi ha gent que es jubila.

El pressupost d’aquest exercici preveia un dèficit de 32 milions. Ara que s’ha superat l’equador, amb quina previsió treballen?

Aquest any s’acabarà una mica millor, no li sé dir de quant, però ho serà perquè alguns ingressos seran una mica millors que els pressupostats. Però la bona notícia és que el nivell d’execució de les inversions, tant en habitatge com en territori, serà substancialment superior als anys anteriors.

Un dels retrets que els fa l’oposició és el pes a l’alça de la despesa de funcionament en detriment de les inversions.

La gran despesa de funcionament és en salut, educació i seguretat. Si volem seguretat, educació i salut, cal pagar els professionals que presten els serveis. El que sí que s’ha d’evitar és que creixi és la despesa administrativa, per això som molt rigorosos amb la creació de llocs de treball. El nostre gran pressupost, més del 70%, està destinat a reforçar l’Estat del Benestar. Podríem fer pitjor sanitat i baixaria la despesa de funcionament i tenir menys policies i baixaria la despesa de funcionament, però no és el que volem.

I serà sostenible amb la pressió fiscal actual?

Amb els ingressos o la pressió fiscal que tenim hem de buscar l’eficiència per ser capaços de prestar aquests serveis, i això ens porta a aquest rigor pressupostari. No ho oblidem: tenir impostos baixos què fa? Que som capaços de generar riquesa, l’impost de societats recapta més no perquè hàgim apujat els tipus sinó perquè s’està generant més riquesa.

Hi ha veus que s’han posat les mans al cap amb la llei òmnibus i l’eventual efecte negatiu en la inversió estrangera.

Una de les coses que busca la llei és desincentivar la inversió estrangera purament immobiliària, aquest mercat més especulatiu. La inversió directa, la que crea riquesa més enllà del mercat immobiliari, la volem seguir afavorint i la comencem a veure. La llei té dos costats, desincentiva la inversió estrangera en immobles però també apuja les plusvàlues immobiliàries i la rotació de pisos i immobles en períodes curts es taxarà més. L’estimació que tenim, sense haver sigut molt precisos perquè cal veure com es comportarà l’economia, és que hi hauria d’haver menys transaccions però més cares. No hauria de tenir a curt termini un gran impacte en les finances públiques.

S’avisa d’inseguretat jurídica, de regles canviants que espanten tot tipus d’inversors.

Cal distingir entre el que ha vingut a invertir en immobles, que ho pot dir, de la persona que ha vingut a invertir en un projecte empresarial, perquè no li hem tocat res. Devem ser dels pocs països que no hem tocat els tipus impositius els últims 10 anys. Els números que fa aquesta persona són estables. Som molt estables i molt seriosos, i ho reconeixen les agències de ràting.

Els bancs han quedat satisfets amb la solució pactada a l’acord d’associació, però estaria resolta la qüestió del prestador d’última instància?

Hem tingut converses tècniques amb el banc de França i d’Espanya. La voluntat política de les dues institucions hi és per ajudar-nos, però també és veritat que fins que no siguem estat associat no s’iniciaran els treballs en detall. Com a estat tercer podem imaginar escenaris, però no faran res de tangible fins que no siguem estat associat i després tenim 15 anys davant per trobar la solució tècnica. Tothom entén que la banca andorrana necessita competir amb igualtat de condicions. I és prou coneguda, tenen filials a la UE. L’acord d’associació ha de permetre que la banca, el sector de les assegurances i els gestors de patrimoni puguin fer negoci des d’Andorra cap a fora.

Quin escenari s’obre si surt un no al referèndum?

Crec que un escenari d’incertesa amb els països del voltant. Tenir un acord d’associació és saber les regles del joc, pel bo i pel dolent. Si no, davant d’una nova covid, una nova normativa de la UE de països tercers, no sabem com ens l’aplicaran. Imaginem-nos sense l’acord duaner o sense l’acord monetari quan va passar el cas BPA.