POLÍTICA MIGRATÒRIA
Verificació de la residència dels autònoms forans un any després
La policia comprova un any després de l’establiment al país que la residència sigui efectiva amb enquestes veïnals o comprovacions de despeses
La policia comprova que els autònoms visquin al país el mínim de dies marcats per llei.
Totes les autoritzacions d’immigració de treballador per compte propi passen al cap d’un any, quan aspiren a la renovació del permís, un nou filtre per comprovar que la residència és efectiva i que l’activitat econòmica que venien a desenvolupar es du a terme. La unitat de fronteres i estrangeria del cos de policia s’ocupa concretament de les comprovacions relatives a la residència. “Verifiquem que la persona estigui vivint al Principat”, explica el cap de la unitat, l’inspector major Manel Pelegrina. Per fer-ho usen les fórmules que porten a terme sempre que tenen sospites que un ciutadà amb autorització d’immigració no compleix amb els requisits mínims de residència: demanar a la persona proves que certifiquin que fa vida al país, com ara que té un domicili que és el seu habitual, que fa les despeses que ho acrediten o que condueix un cotxe matriculat al Principat.
“No hem detectat un augment de gent irregular treballant o residint”
Es demana directament a la persona concernida però també es consulta als veïns. “Ens desplacem on resideix, fem una enquesta de veïnatge, es verifica si viu o no hi viu, si té despeses o no en té i es contacta amb aquesta persona i se li demana que aporti tot el que ell cregui que ha d’aportar”, resumeix l’inspector major. Es tracta de confirmar que passa a Andorra els 186 dies que marca la llei, termini que en el cas de les persones amb professions titulades, recorda, s’eleva a tot l’any. Si la comprovació policial és desfavorable, la policia lliura l’informe i el desistiment al gabinet jurídic del ministeri d’Interior perquè culmini el procés.
Aquest tipus de comprovacions són una part habitual de la tasca del grup policial que té encomanats els controls relatius a estrangeria. Perquè, exposa Pelegrina, “nosaltres a Immigració rebem informacions del tipus aquesta persona no viu aquí i pot ser un compte propi o una persona amb permís de residència i treball. Fem les verificacions que s’escaiguin i fem la mateixa enquesta”. En el cas dels comptes propis es tracta d’un control sistemàtic per decisió governamental per tal de constatar que “la inversió estrangera efectivament es porti a terme, que no siguin empreses pantalla que no aporten res”, va afegir l’agent.
Quant a les xifres, Pelegrina sosté que “són mínims els que no compleixen, potser hi pot haver entre 4 i 5 desistiments al mes, però n’hi ha moltes”. I malgrat que youtubers i creadors de contingut són els que més ressò han tingut, puntualitza que hi ha tot tipus de perfils i activitats empresarials “i la majoria” viuen i desenvolupen la feina a Andorra.
IMMIGRACIÓ IL·LEGAL
L’arribada regular de nous residents ha experimentat un augment notable i la policia sosté que el fenomen dels sensepapers no ha crescut. “No hem detectat un augment de gent irregular treballant o residint”, sosté Pelegrina. L’inspector major apunta que sovint els treballadors irregulars que es troben en les inspeccions que fan “estan en tràmit” d’obtenir l’autorització. Però es tracta igualment d’una irregularitat que comporta una sanció per a l’empresari que està en vies de contractar-lo. El treballador, al seu torn, podrà incorporar-se a la feina sense problema un cop obtingui el permís d’Immigració. “La gent que arriba ho ha de fer amb contracte, ens podem trobar casos que tenen una autorització per a una temporada i en l’acabar-la continuen treballant de manera irregular, és una casuística habitual, o a l’inrevés, que estan fent la sol·licitud i ja han començat a treballar”, exemplifica respecte a les infraccions detectades. Precisament degut al primer fenomen hi ha un reforçament dels controls quan acaben les temporades turístiques d’hivern o d’estiu per verificar que no es quedin temporers vivint de manera clandestina. “Des del moment que se li acaba l’autorització té vuit dies per abandonar el país”, detalla l’agent. Transcorregut el termini, si continua a Andorra, “es trobarà irregular i se li incoa una proposta d’expulsió”. Cas a part és qui estigui al Principat en l’anomenat règim turístic, que té un límit d’estada de 90 dies.
La construcció s’ha vist esquitxada per casos d’abusos amb treballadors peruans contractats en règim de desplaçats. La policia també hi ha fet inspeccions i “hem trobat algun irregular, però no és una massificació i tampoc no és un sector que hàgim de marcar com el que més gent irregular té perquè no és veritat”. Sense voler estigmatitzar cap àmbit laboral perquè assegura que “te’ls pots trobar a qualsevol lloc”, sí que va admetre que als negocis enfocats al turisme és on sol ser més habitual.
Durant l’any passat la policia va sancionar 27 empreses en constatar que tenia treballadors a la plantilla sense permís d’Immigració. Va ser la xifra més alta dels darrers quatre anys, ja que el 2022 es va sancionar 26 societats per aquesta infracció i la xifra va ser notablement més baixa els anys marcats per la pandèmia: 6 el 2021 i 13 el 2020.