JOVENTUT
La direcció del CREI lamenta la criminalització dels interns als mitjans i les xarxes socials
Laura Campà, directora del centre, sosté que les “incursions externes” afecten negativament l’ànim dels joves
Una habitació del CREI durant la presentació de les instal·lacions.
Una de les principals crítiques de la direcció actual del Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) és l’efecte que tenen les “incursions externes” sobre la imatge dels joves interns. Segons la directora del centre, Laura Campà, aquestes incursions són, sobretot, les que arriben per via de la premsa i les xarxes: “Volem que ens deixin treballar. Les incursions no són motivadores per poder fer una bona feina. Els joves són els primers perjudicats per les notícies que surten als mitjans, que sovint són esbiaixades”. Campà considera que “no es té en compte el mal que es fa als joves que viuen aquí; cal anar amb molta cura”. El que desitja el CREI és “fer valdre” el treball dels professionals i les activitats i tallers que organitzen.
La directora precisa que els interns “no estan exempts de l’accés a les xarxes” i, quan topen amb “informacions que no s’ajusten a la realitat”, veuen com “es malmet la seva imatge”. “Se’ls tracta com si fossin delinqüents quan el cert és que aquí cap d’ells hi viu per haver comès un delicte”. La feina del CREI és la de procurar revertir la situació per la qual han hagut de ser internats i, finalment, ajudar-los a “recuperar el seu dia a dia”.
L’abril passat es va informar de la fuga de nou menors des de la creació del centre (el 2022). Tots els joves menys un van ser localitzats i retornats al CREI. Des de la direcció i també des del ministeri d’Afers Socials rebutgen, però, la paraula fuga i prefereixen parlar d’escapoliment. Campà, a més, precisa que no és el mateix un escapoliment (una absència puntual: de dues o tres hores) que un no-retorn (una falta continuada sense localització). Campà informa que darrerament no hi ha hagut cap cas d’escapoliment greu i que, en el cas d’haver-n’hi un en un futur, s’activarà el protocol pertinent com s’ha fet sempre. Un protocol que ha estat revisat amb el ministeri d’Interior i la policia recentment perquè és un document “viu” que “es va ajustant al context”.
“Volem que ens deixin treballar. Les incursions no són motivadores per poder fer una bona feina”
La directora indica també que els joves interns tenen permisos d’autonomia: “No és un centre tancat. No és una presó. En funció de la fase en què es troben poden sortir amb la família o fer activitats a l’exterior sense acompanyament, com ara anar al gimnàs o cursar estudis”. “Tenim pocs escapoliments per ser un centre d’aquestes característiques si ho comparem, per exemple, amb la situació que es viu a Catalunya, on sí que se’n produeixen sovint. El percentatge a Andorra és molt baix”.
“Se’ls tracta com si fossin delinqüents quan aquí cap jove hi viu per haver comès un delicte”
Actualment, el CREI acull setze joves d’entre dotze i disset anys: set del servei presencial (residència completa continuada) i nou del servei de dia. El centre atén joves amb trastorns de conducta greu i, en alguns casos, també tracta casos d’addicció (a tòxics o a pantalles). El concepte d’educació intensiva (present al nom del centre) s’entén com “l’abordatge socioeducatiu i terapèutic” de cada cas/intern. “Volem aconseguir una millora de la conducta a través de l’equilibri emocional, l’autocontrol i les habilitats adaptatives amb l’entorn”. El temps d’estada òptim al CREI –sosté Campà– és de dos anys, tot i que això “depèn molt de cada situació i de l’atenció de les famílies”. S’espera que a finals d’anys la capacitat de recepció d’interns creixi fins a les 24 places i, progressivament, “d’any en any”, s’arribi a les 35 previstes des de la creació.