REPORTATGE

Per què marxen els portuguesos?

La comunitat portuguesa és des de fa mesos l’única que perd residents en un panorama de creixement constant del nombre de ciutadans d’altres nacionalitats al Principat.

Visita del president de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa, el 2022.

Visita del president de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa, el 2022.SFG

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Les dades publicades pel departament d’Estadística han posat de manifest que la majoria de les nacionalitats residents al Principat han vist un augment en la seva població durant els darrers mesos i, fins i tot, l’últim any. Un exemple d’aquesta situació és la població espanyola, que ha crescut en 235 residents (+1,2%) a finals de 2023, mentre que la població francesa ha augmentat en 180 persones (+4,9%). Ara bé, la comunitat portuguesa és l’única que no ha compartit aquest creixement, ja que, al llarg de l’any 2023, ha experimentat una disminució de 98 residents, amb una variació percentual negativa de l’1,1%.

Es tracta d’un descens preocupant? Quins factors podrien estar impulsant els ciutadans lusitans a retornar a les seves terres d’origen? Per esbrinar-ho, hem consultat les opinions de representants d’aquesta comunitat que, per la seva història, podria ser una de les més arrelades al país. Un d’ells és Jose Luis Carvalho, director artístic del Grup Folklore Casa de Portugal, qui ofereix una perspectiva crítica. “És un fet que no comparteixo i, personalment, no crec que aquest descens sigui tan significatiu com alguns mitjans el presenten”, comentava Carvalho, qui ho comparava amb el fenomen que es va produir a finals de la dècada del 2010, on la població portuguesa va experimentar una disminució molt més pronunciada del -18,9%, segons les dades del Observatório da Emigração (de 13.362 residents el 2009 a 10.832 el 2010). Ara bé, les xifres també demostren que el decreixement va ser generalitzat a tot el país amb un 16,4% negatiu, ja que es va passar de 84.082 residents el 2009 a 70.570 residents el 2010. “Aquest fet sí que va tenir un gran impacte. La crisi va provocar una emigració massiva i, en aquell moment, no se li va donar la importància que realment tenia”, indicava el director artístic del Grup Folklore Casa de Portugal, mentre assegurava que l’entitat segueix més viva que mai. “Recentment, vam participar en la signatura d’un acord d’agermanament entre Andorra i Viana do Castelo i vam inaugurar l’exposició fotogràfica Integrats, que ha recorregut les set parròquies després de ser inaugurada el 7 de febrer de 2023 al ministeri de Cultura”.

Per altra banda, l’actual cònsol honorari de Portugal a Andorra, José Manuel da Silva, qui reconeix que hi ha hagut una davallada de residents portuguesos al país des de la pandèmia –tot i que considera que no és significativa– assenyala possibles causes. “Crec que moltes de les persones que estan marxant són jubilats que, per l’elevat cost de vida, tenen dificultat per trobar habitatge”, plantejava da Silva, qui també deixava clar que no tothom passa pel consolat a certificar-ho i, per tant, es tracta més aviat d’una opinió més subjectiva que quantitativa. “Si una persona té una casa al seu país d’origen i ha de pagar un lloguer elevat a Andorra amb una pensió limitada, pot optar per tornar”, afegia el cònsol honorari, tot insistint que l’augment del cost de vida s’està convertint en un problema generalitzat arreu. A més, da Silva, qui observa que les generacions han canviat i que els portuguesos ja no arriben a Andorra únicament per treballar en la construcció, suggereix que podria haver-hi un altre factor que contribueix a aquesta lleu disminució de lusitans al país: La Medida de Apoio ao Regresso de Emigrantes a Portugal. La coneguda mesura implementada pel govern portuguès que ofereix suport als emigrants que decideixen retornar a Portugal. Concretament, uns ajuts que poden arribar fins a 6.000 euros, depenent de les circumstàncies individuals. “A més, des de l’ambaixada, també hem constatat la pèrdua de nacionalitat. Residents portuguesos que no renoven els seus documents, com el passaport” indicava da Silva. Un factor més a sumar, doncs, que podria explicar la disminució de la població portuguesa al Principat.

Ara bé, malgrat aquestes qüestions, si da Silva té clara una cosa és que la comunitat portuguesa continua estant molt arrelada al Principat. “Des de l’ambaixada, oferim els mateixos serveis des de fa dotze anys, amb l’avantatge afegit que els residents no necessiten desplaçar-se per fer tràmits burocràtics, excepte pels casaments”, destacava el cònsol honorari. A més, da Silva apuntava que actualment s’està en procés d’obertura d’un consolat general. “Les relacions entre els dos països són excel·lents i tot funciona amb normalitat”, concloïa da Silva. Així doncs, mentre que la disminució de la població portuguesa pot ser una realitat, sembla que la relació entre els dos estats continua sent forta i estable.

tracking