MEMÒRIA DEL 2023

Afers Exteriors va rebre 25 peticions d’asil l’any passat

El ministeri va atendre un centenar de demandes de sojorn o sojorn i treball temporal de refugiats ucraïnesos.

La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor.

La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor.ARXIU

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El ministeri d’Afers Exteriors va rebre l’any passat 25 sol·licituds d’asil o refugi. Així s’indica a la memòria corresponent aL 2023, en què es repassa la feina feta des del servei d’atenció consular l’any passat. Al text s’explica que l’objectiu principal de l’atenció consular és donar resposta a dubtes i demandes d’informació de la ciutadania, tant a través de consultes telefòniques (1.900 trucades el 2023) com de correus electrònics: 72 demandes d’informació diversa. També indiquen que es van rebre 25 demandes d’asil o refugi, sense comptar més d’un centenar de demandes de sojorn o sojorn i treball temporal de persones desplaçades arran de la crisi humanitària pel conflicte bèl·lic a Ucraïna. L’any passat es van tractar 36 demandes d’assistència, la majoria relacionades amb Interior i Policia, com per exemple localitzar familiars de persones difuntes, demandes que es traslladen a les ambaixades acreditades; 55 sol·licituds per demanda de documents o postil·les; 306 demandes relacionades amb altres departaments de l’Administració; 544 consultes relacionades amb l’entrada i l’estada a Andorra i 160 sobre necessitat de tramitar visats per a viatges a l’exterior o autoritzacions de viatge per a menors no acompanyats.

Des del ministeri d’Afers Exteriors s’assegura, d’altra banda, que el registre de viatgers ha demostrat ser una eina molt útil per establir el contacte en cas d’emergència amb persones que han viatjat a l’estranger, per retrobar les dades de persones que es poden veure afectades per diferents situacions arreu. El 2023, la tendència d’inscripció al Registre de Viatgers ha augmentat un 70% en comparació al 2022. Aquest augment s’explica en bona mesura pel terratrèmol que va patir el Marroc (8/9/2023) i pel conflicte que va esclatar a Israel i als territoris ocupats de Palestina (7/10/2023). En aquesta darrera situació, es va ajudar a repatriar una ciutadana andorrana.

L’Àrea d’Afers Consulars també s’encarrega de gestionar les demandes de tràmits de ciutadans a l’estranger a través de les ambaixades d’Andorra a l’estranger. La majoria d’aquests tràmits han estat demandes de certificats d’autenticitat de permisos de conduir per gestionar bescanvis de permisos a l’estranger, postil·les i renovacions de passaports. El nombre de tràmits que s’han efectuat a través de les ambaixades el 2023 ha estat de 26, per un import total de 644,14 euros.

A la memòria també es recorda que l’Àrea d’Afers Consulars disposa d’un número de telèfon (+376 324 292) per atendre emergències consulars a l’abast de la ciutadania per a situacions urgents fora dels horaris habituals d’atenció al públic. El 2023, s’han tractat al voltant d’una trentena de casos d’emergències consulars, relacionats amb pèrdues de documentació (4 salconduïts per retornar a Andorra), retencions en aeroports o altres situacions problemàtiques en què s’han trobat nacionals o residents a l’estranger. Sovint, aquests casos requereixen una coordinació amb altres entitats i un seguiment acurat per garantir-ne una resolució ràpida i eficaç.

Respecte a les relacions bilaterals, des del ministeri d’Afers Exteriors es destaca que en el 2023 s’ha consolidat el diàleg transfronterer amb la comunitat autònoma de Catalunya. El 4 de maig, la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, rebia a Andorra la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret. El desplaçament de la consellera va servir per presentar a la premsa Anna Vives, primera delegada de la Generalitat de Catalunya a Andorra. Posteriorment, el 5 de setembre, va tenir lloc a Barcelona la primera reunió anual entre el cap de Govern, Xavier Espot, i el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. En el marc d’aquesta trobada, es decidí fer un pas més cap a la periodicitat de les trobades entre ambdós territoris amb la creació de quatre grups de treball en matèria de salut, d’infraestructures, de gestió dels residus i d’energia.

tracking