467 compravendes de pisos especulatives l’any passat

Les dades de les transmissions patrimonials efectuades durant l’any 2023 posen negre sobre blanc la compravenda especulativa del mercat immobiliari, una realitat al país que les dades corroboren. Durant l’exercici passat, 467 operacions de venda van ser gravades amb les taxes de plusvàlues més altes, que són del 14% i el 15%, per produir-se un canvi de propietaris en un termini de fins a dos anys –un lapse de temps que el Govern considera especulatiu atesa la reforma de la Llei d’imposició directa del 2023.

La normativa andorrana estipula una taula de recàrrecs segons el temps de propietat abans de traspassar el bé patrimonial, el qual està lliure de qualsevol càrrega a partir del desè any. En total, el 2023 es van fer un total de 2.698 transaccions, de les quals 1.407 van tenir alguna mena d’imposició –el 52%– per les 1.291 que no en van patir cap. De forma gairebé lineal entre els immobles gravats, com menys temps de propietat, més transaccions.

Per sobre del 10% de taxa hi ha 1.116 béns patrimonials –més del 40%: 134 fins a cinc anys de propietat (taxa del 10%); 181 fins a quatre anys (taxa del 12%); 344 fins a tres anys (taxa del 13%), 217 fins a dos anys (taxa del 14%) i 240 fins a un any (taxa del 15%). Entre els cinc i els deu anys de propietat hi ha el tram més minso, que formen 291 vivendes, i amb un gravamen que salta cada dos anys tenint les compravendes amb un màxim d’entre nou i deu anys un 1% de càrrega i les de fins a sis, un 8%.

Aquesta informació, que ha vist la llum per una demanda d’informació que Concòrdia va fer al Govern a final de maig, també inclou, a petició del principal partit de la minoria, la llista i el nombre –desglossat pel valor de cada inversió– de béns immobles transmesos entre els mesos de gener i maig del 2024 que han estat sotmesos al recàrrec especial per a la transmissió de béns o drets abans d’haver transcorregut un període mínim de dos anys de la ja mencionada reforma de la Llei d’imposició directa del 2023.

De fet, la norma introdueix aquest càstig del 5% suplementari que es carregarà a l’impost sobre societats i a l’impost sobre la renda de les persones físiques –a diferència de la taula explicada en primer lloc, la qual arriba fins al 15% de gravamen i es realitza sobre la transacció, l’anomenada plusvàlua. El text fa èmfasi que aquest termini es marca “per tal de gravar els guanys de capital especulatius, entenent per guany especulatiu el guany que s’hagi generat en un període inferior a dos anys”, s’exposa.

D’aquesta manera, en els primers quatre mesos de l’any es van realitzar un total de 67 operacions immobiliàries que van patir aquesta càrrega impositiva: 31 béns per un valor igual o inferior al quart de milió d’euros; 14 béns per un valor entre un quart i mig milió d’euros; set entre el mig milió d’euros i els tres quarts de milió d’euros; set més entre els tres quarts de milió i el milió d’euros, i vuit per sobre del milió d’euros.