La taxa de morositat “real” dels crèdits tous és del 2,5%

El Govern ha actualitzat el balanç de situació del programa de crèdits tous aprovat durant la pandèmia per donar oxigen a les empreses, però ha tornat a rebutjar identificar-ne els beneficiaris. Ho ha fet a demanda del conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere Baró que, mitjançant una bateria de preguntes parlamentàries, reclamava les empreses i negocis que havien demanat els crèdits i els havien retornat; les empreses i negocis que no els han retornat; els expedients oberts per reclamar el retorn dels crèdits, i la previsió econòmica del Govern referent als avals que recuperarà. El ministre de Finances, Ramon Lladós, precisa que la totalitat de crèdits tous reclamats per impagaments a hores d’ara ascendeix a 4,15 milions d’euros, que corresponen a 138 avals integrats en 112 procediments d’execució perquè alguna empresa deutora havia demanat més d’un ajut. D’aquesta quantitat, el que el Govern ha pogut recuperar són 323.843 euros. I calcula que tenint en compte que l’import total avalat va sumar 154 milions i que el deute actual és de 3,83 milions, “el percentatge o l’índex de morositat real dels préstecs avalats se situaria en un 2,5%”.

Es tracta d’un resultat “per sota de l’estimació inicial”, que es va xifrar en un 18%. El càlcul es va fer “d’acord amb les ràtios de morositat més altes d’Espanya per a programes similars”, precisa Lladós, i partint d’aquesta previsió, anualment el Govern està aprovisionant el 18% sobre el total dels préstecs avalats. Al tancament de l’exercici del 2023 són 12 milions d’euros.

El balanç actual del programa és que s’han retornat 49 milions dels prestats que corresponen a uns 750 dossiers, mentre que 58 milions més resten pendents de devolució i freguen els 600 préstecs avalats. La informació facilitada i publicada al Butlletí del Consell General facilita la xifra de cada crèdit i el sector econòmic. El comerç a l’engròs i al detall és l’àmbit que més va demanar i que més ha retornat; dos centenars ja s’han tancat i una xifra similar és la que resta pendent de retorn. El que el Govern torna a negar és posar noms a les empreses o societats que van demanar l’aval, una informació que reiteradament se li ha reclamat des de la bancada de l’oposició. No ho fa amb les que ja han complert retornant la quantitat prestada perquè “fer-ho podria suposar l’exposició de societats i negocis que ja han complert amb el seu deure de retornar el préstec concedit”. Tampoc amb les que segueixen en el procés de reemborsament adduint un impacte negatiu perquè “pot transmetre un missatge de fragilitat del negoci de cara a proveïdors i clients i perjudicar la seva imatge”. Les úniques beneficiàries a les quals es posa nom i cognoms és a aquelles que no han pagat quan tocava i que han forçat un procés d’execució del deute a la Batllia o al saig i que el titular de Finances recorda que mensualment apareixen al BOPA.

LA CONVERSIÓ EN PRÉSTEC

Lladós recorda que per facilitar el retorn dels crèdits l’administració central van dur a terme dues accions, d’una banda, prorrogar sis mesos el venciment de les pòlisses de crèdit formalitzades i, de l’altra, permetre convertir en préstec el deute pendent amb un període de retorn d’entre un i set anys –depenent de les necessitats de liquiditat del beneficiari– i sempre comptant amb el vistiplau d’una comissió tècnica. El ministre precisa que l’amortizació es fa en quotes mensuals de capital més interessos i que les causes de venciment anticipat són estar en una situació d’impagament per un període superior a 90 dies, així com incórrer en cessació de pagaments o fallida, embargament judicial o bé la comissió d’irregularitats relacionades amb la sol·licitud d’ajut o no justificar que la línia de finançament es dedica a allò declarat. Un total de 90,1 milions d’euros es van convertir en préstec i, a data 31 de juliol, l’import que restava per abonar ascendia als 58 milions ja mencionats.