Els professionals digitals generen un terç de les rendes del treball

Les retribucions dels professionals del sector digital van suposar el 2022 més d’un terç del total de rendes netes –la diferència entre els ingressos computables i les despeses deduïbles– dels treballadors del país en l’IRPF segons activitat econòmica abans d’impostos. Del total de 185 milions d’euros que es van comptabilitzar de les rendes dels treballadors residents al país, 65 milions pertanyen a les agrupades dins l’àmbit de les activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment, on s’inclouen la gran amalgama de diferents professionals del sector digital: creadors de contingut digital o els professionals del màrqueting digital –també, com és obvi, els youtubers.

Són unes dades que van estretament de la mà amb l’augment de l’activitat econòmica total de les rendes, ja que, almenys des de l’any 2019, les seves xifres sempre han generat prop del 30% de les rendes netes totals. El 2019, 35 milions d’euros; el 2020, 28 milions d’euros –en què hi va haver pèrdues generalitzades que van patir també els treballadors de l’hostaleria i els del sector immobiliari–, i el 2021, 47 milions d’euros. Tot i l’augment notori de 18 milions d’euros entre el 2021 i el 2022, les xifres totals van augmentar 23 milions d’euros –cal incidir que hi ha un recull de treballadors de diferents àmbits que no es classifiquen en cap en concret que també suposen prop del 30%. A molta distància d’aquests dos peixos grossos es troben els assalariats o treballadors per compte propi de sectors com les activitats professionals, científiques i tècniques (11 milions d’euros), els de les activitats immobiliàries i el comerç a l’engròs i al detall i de reparació de vehicles de motor i motocicletes (nou milions d’euros) o els d’activitats sanitàries i de serveis socials (set milions d’euros). Els treballadors de dos dels principals àmbits econòmics del Principat, com són la construcció i l’hostaleria, tenen, a la vegada, un pes molt minso dins el recompte total si es compara quant a la importància en el PIB del país –sis i quatre milions d’euros, respectivament.

Aquestes dades s’extreuen d’una demanda d’informació de Concòrdia a Govern que tenia com a objectiu calibrar l’impacte dels diferents àmbits laborals de tots els residents que formen la població activa del país amb aquells no andorrans. Les dades indiquen que hi ha hagut un increment del valor afegit per a l’estat dels empresaris o professionals, augmentant els impostos que aquest tributen. En el quadre es classifiquen els no andorrans segons siguin empresaris o professionals, i diferenciant els residents amb els passius. El 2022, el país va percebre 32 milions d’euros de no andorrans, essent trenta repartits iguals entre treballadors i residents, i els restants pels passius. El 2019, van ser 19 milions d’euros totals, amb més impacte dels residents –set a deu milions, mentre els passius es mantenen prop d’1,5 milions. “Es pot veure com han augmentat els ingressos a partir dels impostos directes, fet que repercuteix positivament sobre l’economia”, va manifestar el líder de la formació, Cerni Escalé.