POLÍTICA
El Consell unificarà la política salarial dels organismes adscrits
Una empresa elaborarà els diferents paràmetres objectius a tenir en compte per fixar els sous dels màxims responsables
Una imatge des de dalt d’una sessió de control a Govern al Consell General.
El legislatiu posa fil a l’agulla a la diversitat de retribucions dels càrrecs directius de les entitats adscrites al Consell General. La demanda expressada per la comissió d’Interior d’unificar els paràmetres quant a les graelles salarials dels alts càrrecs compta amb el vistiplau de Sindicatura, que no ha perdut el temps i ja va encomanar la tasca a l’empresa de recursos humans que treballa amb el Consell General a finals de juliol, dues setmanes més tard que l’hemicicle aprovés per unanimitat introduir modificacions a la llei de l’Agència de Protecció de Dades (APDA). Segons fonts properes a Sindicatura, els salaris es fixaran segons criteris de formació, experiència o càrrega de feina. Precisament va ser el seu màxim responsable, el síndic general, Carles Ensenyat, qui a mitjan maig, com a president de la junta de presidents, va fer públic l’informe desfavorable sobre la nova política retributiva a l’APDA i de la seva directora, Resma Punjabi. “Tenim la voluntat d’utilitzar els mateixos paràmetres, així està escrit a la llei de l’APDA”, va informar el president parlamentari de Còncordia i també de la comissió d’interior, Cerni Escalé. Per a Escalé, la modificació de la norma és “el pas previ perquè s’igualin els criteris a la resta d’agències”.
“La modificació a l’APDA és el pas previ per igualar els criteris a la resta d’agències”
“Necessitem criteris regulats perquè no totes les entitats han de tenir els mateixos salaris”
Són quatre els òrgans adscrits al Consell General –l’APDA, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), el Raonador del Ciutadà i el Tribunal de Comptes– i tots ells tenen salaris diferents. Un fet que des de Sindicatura atribueixen que es requereix un nivell diferent de formació, experiència, càrrega de treball i nivell de responsabilitat. L’actual política retributiva, però, es remunta a la creació dels òrgans. Llavors es va delegar la direcció a funcionaris de carrera de l’administració pública amb experiència i competències per fer-ho. Els salaris que es van establir van ser els mateixos que cobraven abans de ser designats com a cap o director d’aquests. En el cas del Tribunal de Comptes, per exemple, es remunta als anys 90 amb la direcció de Carles Santacreu, fet que provoca que s’arrosseguin els salaris històrics. En l’actualitat, la cap de l’APDA té el mateix sou a la graella que un director de l’administració andorrana. Un fet similar passa amb el Raonador i l’AQUA, malgrat que aquesta última és “l’única agència en què s’ha fet una reflexió i té criteris objectius” amb una graella mínima i màxima, segons les fonts.
“Cal una graella a cada organisme segons la feina que fan, ben definida i treballada”
“Cal evitar la disbauxa en els temes salarials en funció dels càrrecs amb una normativa pulcra”
De fet, el calendari amb què es treballa mostra com, després de l’APDA, és el torn del raonador, que anirà seguit del tribunal de comptes i, per últim, l’AQUA. En aquest sentit, la proposició de llei que el grup parlamentari socialdemòcrata va redactar per modificar el marc actual de la llei del raonador ja està a tràmit. “Volem que el salari del raonador sigui homologat al de director o al de batlle”, expressa la consellera general del PS, Susanna Vela, que manifesta que “necessitem criteris regulats perquè no totes les entitats han de tenir els mateixos salaris, això va en funció de la responsabilitat”. Del mateix tarannà és la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que defensa que “cal una graella a cada organisme segons la feina que fan, que estigui ben definida i treballada”. Les dues polítiques coincideixen a criticar l’enèsima polèmica amb l’afer Punjabi, aquest cop per percebre més ingressos en retribucions d’hores extres. “Els directors no perceben hores extres, ve implícit amb el càrrec”, va dir Vela, mentre que Montaner va etzibar que “l’administració pública no és una mamella”. El conseller no adscrit, Víctor Pintos, defensa que veu “correcte” la graella, per “evitar la disbauxa en els temes salarials en funció dels càrrecs”, tot i que demana “una normativa pulcra”.
Tanmateix, aquesta novetat no s’aplicarà a cap òrgan fins que acabi el mandat actual. En el cas de l’APDA, aquest escenari serà a partir del novembre del 2025 quan finalitzi la direcció de Punjabi i entri un nou director –o ella repeteixi–, donat que serà un procés obert.