La súplica d’una mare

Una mare que fa 25 anys que viu al país va denunciar la situació que està vivint amb els seus fills. En té 6, 5 amb la seva exparella i un amb el seu nou marit. Dels 5, dos són majors d’edat i ja fan la seva vida fora de casa, els altres tres són menors i des de fa 1 any viuen al centre de la Gavernera. El motiu, segons explica la dona, és el fet de no tenir l’economia suficient per mantindre els nens.

La situació, però, va més enllà. Amb el pare dels 5 nens compartien un negoci el qual generava ingressos per mantenir la família, però després d’anys de maltractament la parella es va separar i l’home es va quedar amb el comerç. Com pertoca en aquests casos, un batlle va dictar que ell havia de pagar 1.700 euros al mes en concepte de manutenció. Una obligació que l’home va eludir traslladant la botiga a la seva nova parella i al·legant que el seu sou era el mínim i, per tant, no podia fer-se càrrec de la pensió, sempre segons la versió de la dona.

Davant de la difícil situació i després d’anys d’abusos psicològics, la mare va decidir marxar a Toulouse per refer la seva vida. Llavors, els dos fills majors d’edat es van quedar a Andorra i els 3 petits van anar amb uns familiars al Marroc, lloc d’on la dona és originària. En tornar de Toulouse, va intentar aconseguir la nacionalitat, però no comptava amb el fet que el fet d’haver marxat del país li impedia poder computar els 25 anys anteriors.

Amb el temps, la seva situació econòmica va anar a pitjor fins que va arribar el moment en el qual el setembre de l’any passat un batlle va retirar la custòdia dels menors i la va passar a l’Estat fins que aconseguís l’estabilitat suficient per recuperar-los, tal com va narrar la mare. La impossibilitat d’assolir la nacionalitat, el fet de no rebre la pensió del seu exmarit i veient que es trobava sense una casa fixa, la dona va decidir que la millor opció era marxar, però volia recuperar els seus fills abans de fer-ho.

En aquests casos, l’Estat vetlla pel benestar dels menors tutelats i, un cop retiren la custòdia als progenitors, s’han d’assegurar que, abans de recuperar-los, aquestes persones els puguin garantir una vida digna. Per aquest motiu, des del ministeri d’Afers Socials van apuntar que ni que algú vulgui marxar del país, el procediment és que un cop aquesta persona hagi arribat al seu nou destí, haurà de contactar amb els serveis socials d’aquell lloc perquè els professionals puguin fer-li un seguiment i avaluar la seva situació i, un cop tinguin la certesa que la persona pot fer-se càrrec de les seves criatures, iniciar el procediment de traslladar-los des d’Andorra fins al país on s’hagi establert.