RAJOY

La justícia espanyola avala que no es tramiti la rogatòria

Un tribunal de Madrid confirma la denegació de l’Audiència Provincial a la demanda de la Batllia per investigar l’expresident del país veí

Mariano Rajoy i Toni Martí a la Moncloa.

Mariano Rajoy i Toni Martí a la Moncloa.Chema Moya

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Denegada definitivament la comissió rogatòria per investigar l’expresident espanyol Mariano Rajoy. Un tribunal de Madrid ha executat el rebuig de l’Audiència Provincial a la comissió rogatòria tramitada per la Batllia per inquirir Rajoy , Cristóbal Montoro i Jorge Fernández, tots dos membres del seu gabinet. La justícia andorrana, però, encara pot enviar una nova sol·licitud desglossant, per separat, les imputacions a cadascun dels investigats.

El jutjat madrileny que ha ratificat la decisió de l’Audiència Provincial ja no tramitarà la comissió rogatòria impulsada per la Batllia, que queda totalment revocada. Els investigats estan acusats de pressions a dirigents i treballadors de BPA per poder obtenir informació bancària de la família Pujol i d’haver ordit i dirigit el complot conegut com a operació Catalunya. En un primer moment, però, el tribunal espanyol en qüestió va acceptar la demanda d’Andorra de col·laboració, però, finalment, organismes superiors van rebutjar la petició el juliol passat per defectes de forma (poca concreció).

L’Institut de Drets Humans d’Andorra i l’associació catalana Drets –autors de la querella contra Rajoy– sostenen que aquest nou escenari no canvia res, ja que la Batllia podrà tornar a presentar una nova demanda. Aquesta vegada, però, la demanda haurà d’incloure una puntualització més exacta de les imputacions dels investigats. Els autors de la querella consideren que, seguint aquests passos, la iniciativa legal avançarà en el rumb esperat i l’expresident espanyol haurà d’acabar compareixent.

NOVA OPORTUNITAT

Alfons Clavera, advocat de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, en declaracions a aquest diari, es va mostrar ahir optimista amb relació a l’èxit del nou escenari que s’obrirà amb l’ampliació de la querella. En aquest sentit, creu que s’aconseguirà repetir el procés de la comissió rogatòria després d’esmenar els defectes de forma que la justícia espanyola ha al·legat. “És una oportunitat per poder detallar els presumptes delictes dels investigats”, va afegir.

Clavera no veu la decisió del jutjat de Madrid com “el final del procés”. Ans al contrari, està convençut que Rajoy “acabarà declarant”. “Ara, la Batllia té més elements per aportar gràcies a l’ampliació de la querella i per demanar a les autoritats espanyoles que es tiri endavant la comissió rogatòria”.

Per a l’advocat, ara “s’accelera tot” i, una vegada la batlle plantegi la comissió rogatòria de la manera com vol la justícia espanyola, “no hi ha d’haver problema” per formalitzar les declaracions. Pel que fa a l’última decisió de les autoritats espanyoles, Clavera veu un moviment, “una manera d’actuar”, dels jutges espanyols per donar “garanties” als investigats.

L’Audiència Provincial havia argumentat que si bé “l’auxili que se sol·licita té el seu encaix al Títol III del Conveni Europeu d’assistència judicial en matèria penal (Estrasburg, 20 d’abril de 1959), allò que s’ha sol·licitat excedeix de la simple notificació de la querella”. D’aquesta manera responia negativament.

L'INSTITUT DE DRETS HUMANS VA DEMANAR UNA NOVA ROGATÒRIA EL JULIOL PASSAT

El juliol passat, l’advocat de l’Institut de Drets Humans d’Andorra va presentar un escrit a la secció d’instrucció especialitzada número 2 reclamant a la batlle que donés resposta a la decisió de l’Audiència Provincial de Madrid que va desestimar el recurs de l’expresident espanyol Mariano Rajoy i altres alts càrrecs, i va denegar la comissió rogatòria que s’havia demanat des d’Andorra. Un dels punts destacats de l’escrit va ser que el lletrat, Alfons Clavera, sol·licitava a la batlle instructora que recordés al servei de policia que fa dos anys va encomanar per providència una investigació que permetés esclarir els fets i que aquesta encara no va ser lliurada.

L’escrit presentat al juliol incloïa dos punts rellevants més. Un demanava el dictat d’una resolució judicial admetent l’ampliació de querella de l’octubre del 2023 en què es recollien els presumptes delictes, fent referència a les querelles anteriors i les seves ampliacions. En l’escrit, a més, també es demanava a la batlle que lliurés amb caràcter d’urgència les noves comissions rogatòries als querellats amb una relació succinta dels fets.
tracking