“Puc fer més pulsacions per minut que una persona amb braços”

Madrileny de 30 anys, graduat en enginyeria informàtica per la Universitat de Jaén. A part de treballar diàriament amb les tecnologies emergents i en projectes d’innovació, també busca la inclusió i visibilització de la discapacitat realitzant xerrades motivacionals. Avui a les 11 hores estarà a l’acte inaugural de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.

Per què va entrar al món de la informàtica?

A causa de la meva discapacitat física volia estudiar biologia per entendre la discapacitat des del naixement, però en el moment d’escollir la carrera universitària, per sort, vaig descobrir que no em veia en un laboratori amb pipetes. Portava amb un ordinador d’ençà que tenia deu anys i se’m donava molt bé, independentment de la meva discapacitat física. Vaig canviar de rumb i la vaig encertar.

I com l’ha ajudat aquesta tecnologia?

La tecnologia m’ha ajudat en l’accés a la tecnologia, i no tant en la tecnologia en si. Els teclats adaptats sí que m’han ajudat a poder utilitzar millor la tecnologia.

Com es percep la discapacitat i l’accessibilitat a nivell de ciutat, societat i empresa?

És molt complex. Ara mateix estem en un canvi en què l’accessibilitat es considera un punt clau per a les ciutats, perquè es diu que el 2050, segons l’Organització Mundial de la Salut, més del 50% de la població mundial tindrà una discapacitat. Això ha fet que la societat en general s’hagi posat les piles pel que fa a l’accessibilitat. És complex en general, però sí que crec que les ciutats van avançant quant a les barreres arquitectòniques, serveis i informació. És molt important la informació que la societat té, i quan es donen serveis públics que es pugui atendre les persones amb discapacitat igual que qualsevol altre ciutadà. L’accessibilitat és un punt clau i està avançant en diverses direccions, per exemple, en l’àmbit de les empreses, en què cada vegada més es promou el talent de les persones amb discapacitat.

Com va sorgir la idea de crear els campaments de videojocs per a la Fundació ONCE?

La idea dels campaments és del director general de la Fundació ONCE, que es va apropar a mi per explicar-me-la. A partir d’aquí hem intentat que sigui una experiència en què els joves gaudeixin juntament amb la tecnologia i també que puguin fer amics i créixer amb nous valors. Els campaments són per a tothom, tant per als que tenen discapacitat com per als que no. Les activitats estan preparades per a totes les persones i el campament dura una setmana.

Quins objectius persegueixen durant la setmana?

Que els joves sàpiguen que la tecnologia està a la seva disposició i que entenguin que la indústria del videojoc, a part de ser per jugar, també inclou bastants professions que els poden servir en un futur, no tan sols es basa a jugar. Es fomenten valors en la societat tant de persones amb discapacitat com sense.

Com ha sigut l’acollida de la indústria del videojoc davant aquesta iniciativa?

Molt bona, perquè aquesta indústria és molt canviant. Sempre volen albergar tothom i no posen barreres ètiques i morals, volen acollir la major quantitat de persones i això és molt positiu per a nosaltres. La indústria del videojoc sempre ha tingut molt bona predisposició cap a allò que la discapacitat, la inclusió i l’accessibilitat tenien a dir. Hem proposat canvis i els han acollit.

De quina manera s’ha treballat la intel·ligència emocional als campaments?

La intel·ligència emocional va implícita dintre de les activitats del campament. Es promou dintre del projecte, però si et soc sincer, s’ha fet de manera natural. De fet, la naturalesa del projecte ja ho porta inclòs.

I com fa servir un teclat?

A la universitat van descobrir que podia fer més pulsacions per minut que una persona amb braços. Llavors, mai no he tingut una barrera a l’hora d’utilitzar l’ordinador. Però sí que és cert que per cuidar el meu cos he necessitat certes adaptacions per poder utilitzar la tecnologia de la manera més còmoda i autònoma possible.

De quina manera juga als videojocs?

Amb els comandaments convencionals de les consoles, però jugo amb la barbeta i els botons els polso amb les mans, en tenir-les a l’alçada de les espatlles no és tan difícil. També utilitzo comandaments adaptats, com pot ser l’accés de PlayStation.

I com adapta els videojocs a tots els tipus de discapacitat?

Parlem amb els estudis de desenvolupament grans com PlayStation, Xbox o Nintendo, i amb estudis indies que tenen poc pressupost. També tenim el Llibre blanc d’accessibilitat per a desenvolupadors. Per últim, amb assessorament i consultoria. D’aquesta manera els fem accessibles.