PROJECTES
L’Institut Ramon Cugat va demanar instal·lacions de franc
L’executiu descarta la instal·lació del centre mèdic perquè el projecte contenia una contraprestació inassolible: concedir instal·lacions governamentals
Un equip mèdic atén un pacient a l’Institut Cugat.
El Govern ha descartat la instal·lació a Andorra de l’Institut Cugat, fundat i dirigit pel prestigiós doctor Ramon Cugat, especialista en traumatologia i cirurgia ortopèdica que ha tractat jugadors del Barça, el PSG o el Chelsea. L’executiu va explicar ahir –a petició d’una pregunta parlamentària de Susanna Vela, consellera del PS– que ha desestimat el trasllat del centre mèdic al Principat perquè el projecte contenia una contraprestació inassolible: concedir per via d’una adjudicació terrenys o instal·lacions del Govern. Aquesta mateixa contraprestació també l’exigia l’empresa iVascular, especialitzada en tecnologies i teràpies per millorar el sistema vascular. La instal·lació d’iVascular, doncs, també ha estat refusada.
El 2021, membres de l’anterior executiu –el primer d’Espot– van comunicar com a vàlid l’aterratge a Andorra de l’Institut Cugat i la Fundació García Cugat (centrada en la investigació biomèdica). Des del Govern actiu en aquell període es va assegurar al Diari que s’havien mantingut contactes de “forma discreta” per aconseguir la instal·lació de la clínica dirigida per Ramon Cugat. Es va parlar, aleshores, de “negociacions avançades” i de la pretensió de poder convencionar les visites mèdiques a través de la CASS per poder oferir els serveis de Cugat i el seu equip als afiliats. Fins i tot, es va avançar que s’estava buscant “una zona idònia” al centre del país (concretament a Escaldes-Engordany, a prop de l’hospital) per ubicar-hi l’institut.
Ara s’ha sabut que el Govern no accepta la contraprestació de concedir espais en propietat de l’executiu per facilitar l’arribada de l’Institut Cugat. Això no significa, però, que en un determinat moment no s’hagi estudiat la implantació de les dues empreses en qüestió al Principat. La feina de cerca i mediació per aconseguir seduir aquestes dues empreses va ser a càrrec de A2 Security Assessors, despatx contractat pel Govern entre els anys 2020 i 2021.
A petició també de la consellera Vela, el Govern va detallar ahir quin ha estat el pressupost destinat a recerca i innovació biomèdica i biotecnològica des del 2017 fins avui. En la seva resposta, l’executiu va destacar tres entitats especialitzades en aquest camp, de les quals en va especificar la dotació: el laboratori nacional d’epidemiologia ha tingut enguany un pressupost de 80.801 euros (256.309 euros el 2023), la comissió d’ètica de la investigació ha tingut una dotació de 16.908 (exactament la mateixa que l’any anterior) i l’àrea de recerca del departament de Recerca i Innovació del ministeri d’Educació i Universitats ha disposat de 349.980 euros (221.512 euros el 2023).
Pel que fa a l’existència d’un pla estratègic de recerca en biomedicina i biotecnologia, el Govern va indicar que ja es va treballar, el 2021, amb Andorra R+I per elaborar una estratègia nacional d’innovació i emprenedoria del Principat d’Andorra que té com a horitzó temporal l’any 2030. Amb aquest pla, en evolució i millora, es pretén poder desenvolupar accions claus per crear “un entorn atractiu i competitiu que permeti un desenvolupament socioeconòmic sostenible del país”.
SALUT ADMET QUE MANCA UNA LLAR PÚBLLICA DE SALUT MENTAL
A demanda de la consellera, Salut va detallar les conclusions resultants de l’anàlisi relativa als recursos destinats als trastorns mentals i les addiccions. Un de destacat seria aquest esmentat: la falta d’un centre que aculli malalts que no hagin de viure necessàriament en una unitat hospitalària. En aquest sentit, el ministeri treballa per “desenvolupar estructures complementàries que facilitin la continuïtat assistencial i l’acompanyament”. Una d’aquestes estructures complementàries s’ubicaria a l’edifici Solà d’Enclar de Santa Coloma (amb cinc apartaments i una planta amb nou habitacions de “propera disponibilitat”). “Aquest recurs té l’objectiu de permetre el retorn de persones ingressades en espais de llarga estada”, va especificar el Govern.
Un altre punt de millora detectat per Salut és l’evolució del model d’atenció sanitària: es proposa passar d’un model hospitalocèntric a un marc més comunitari que “resolgui les necessitats d’atenció amb el recurs més adequat segons la complexitat”. En la mateixa anàlisi, el ministeri va valorar també les debilitats del servei de salut mental del SAAS: falta de recursos humans (en infermeria, especialment), necessitat de desenvolupar un centre ambulatori de salut mental (resolt amb l’adequació del Ròdol) i falta d’atenció als menors a l’UCA.
L’edifici Solà d’Enclar de Santa Coloma.