La família del pres a Rabat demana el suport de la batlle del cas
Els pares de l’home que està empresonat a Rabat a l’espera de ser extradit demanen a la batlle que s’interessi per les condicions que pateix “que el porten cap a una mort a causa del càncer i la falta de tractament”. La família prega que es faci un trasllat ràpid.
L’home amb el seu nadó.
“M’estic morint”. Aquesta frase que ahir li va dir a la seva dona el pres que va anar a un tractament a Barcelona i no va tornar a la presó ha aixecat tots els temors en la família, que ahir van voler fer una crida a la batlle que instrueix el cas perquè acceleri el procés d’extradició ja que “si segueix al Marroc l’esperença de viure és molt poca”.
La família va tenir certa esperança que quedés en llibertat perquè no arribava tota la documentació per a l’extradició a Andorra, però el passat 2 de setembre, l’últim dia hàbil, va arribar a les autoritats marroquines. Ara l’objectiu és que sigui traslladat a Andorra el més aviat possible “i que no triguin vuit o nou mesos, com ens han dit, a extradir-lo, perquè serà massa tard”, va implorar ahir la mare de l’home, de 44 anys, que va ser detingut a Tànger el 2 de juliol per una ordre de l’Interpol.
“Si no aconseguim que surti de la presó de Rabat la seva condemnda fatal serà la malaltia”
Els pares afirmen que el càncer progressa i que ja ha perdut 15 sessions de quimioteràpia. A més, segons la família, a l’hospital de La Fe de València va començar un tractament experimental que “funcionava i va sentir una millora, però ara no li donen medicina ni cap tractament, i està al límit de la seva resistència”. La mare, molt explícita, va asenyalar que “sempre deia que estava bé, però ahir ens va dir que s’està morint”. L’esperança és que sigui traslladat a Andorra ràpidament per poder reprendre el tractament contra el càncer que se li va detectar en estat molt avançat.
La família denuncia que les condicions a la presó de Rabat no són bones: “Li roben tot i no menja, perquè necessita els aliments triturats ja que no els pot engolir sencers a causa de la malaltia i en una setmana ha perdut cinc quilos”. El pare, desesperat, afirma que la seva condemna “és el càncer”, i mantenen que el seu fill no portava els 228 grams de cocaïna pels quals se’l va condemnar a vuit anys de presó. També van comentar que li ha sortit un bony a l’orella i que aquests tres mesos sense quimioteràpia “el porten cap a la mort”. Conscients que la batlle no pot decretar la llibertat, preguen que s’interessi per la situació de l’home i que tramiti el trasllat a Andorra el més aviat possible. “No creiem que aguanti vuit mesos”, lamenten.