REPORTATGE

Piles carregades per a la feina

La tornada de les vacances d’estiu està sent bona per a la majoria de les persones, que tornen amb l’energia al 100%. Si la feina agrada no és tan dur.

Un home carrega una furgoneta.

Un home carrega una furgoneta.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El setembre és sinònim de retorn a la feina per a moltes persones. Després de les vacances, els treballadors i treballadores reprenen l’activitat laboral, però no tots ho fan amb el mateix optimisme. A alguns els pot costar tornar a arrencar i enganxar-se de nou a la rutina diària, d’altres es cremen durant les vacances perquè el viatge que han fet no els ha servit per desconnectar i n’hi ha que tornen amb les piles totalment carregades i sense que se’ls faci dur el reton. De fet, enguany hi ha hagut més aquesta última sensació que no pas un retorn feixuc, amarg i carregat de pessimisme, tal com han explicat algunes de les persones consultades.

“Encara que he tingut molts dies de descans, el retorn no és dur perquè forma part de les vacances, no serien vacances si no hagués tingut una feina, d’aquesta manera dones més sentit a les vacances i dones també un sentit positiu a la feina, no va l’un sense l’altre”, explica amb un somriure Montse Barrio López. Barrio afirma que torna “absolutament amb les piles carregades”, ja que, al final, aquest és “l’objectiu de les vacances”. Preguntada sobre si pel fet de viatjar ha tornat més cansada, declara que no intenta fer vacances a un ritme alt. “A la meva edat, no és que sigui gaire gran, però de intensitat a les vacances ja n’he tingut i no és el que busco ara, busco més desconnexió i gaudir del que m’agrada i això és temps”, descriu.

En la mateixa línia es mostra Virgínia Heredia. “No ha estat dur”, comenta sobre el seu retorn. En el seu cas, també ha confirmat que ha pogut carregar piles. Ella és autònoma i tot i que no marxa gaires dies seguits de vacances, quan en té procura “marxar per desconnectar i no tindre horaris, que per a mi és el que marca més les vacances. “No s’ha fet pesat, quan soc a Andorra estic bé i treballo en una cosa que m’agrada, a mi anar a treballar no em suposa cap alteració”, indica.

Gerard Valero declara que no se li ha fet gens dur tornar, sinó que ha estat totalment el contrari. “Tenia ganes de tornar a començar i tornar-me a posar al dia, amb els companys i amb el meu superior estic supercontent, o sigui molt content d’acabar unes bones vacances i de tornar a treballar”, explica el jove de 19 anys, que afegeix: “La tornada després de les vacances crec que si t’agrada la feina vens amb ganes i content de tornar a començar, depèn també de la persona i les ganes que en tingui.”

D’altres, en canvi, posen en relleu que el principi se’ls ha fet un xic pesat, però tampoc en fan un gra massa. “Normal, com cada any, sempre els primers dies es fan més durs, però després com que ja no és una cosa nova i fas cada any el mateix, és l’habitual”, assegura l’Andreu. De fet, explica que l’últim dia de vacances no el va viure gens malament. “En el meu cas, no”, narra, i afegeix: “Inclús et diria a vegades quan ja portes uns dies de vacances tornar a la rutina que tens també s’agraeix.” Ell tampoc ha tornat cremat o cansat dels seus dies festius, ja que manifesta que quan viatja “intento visitar llocs nous i això una mica sempre compensa el moviment de moure’t”.

“Sempre és una mica complicat, he fet tres setmanes de vacances aquest any i tornar cap aquí costa una mica, l’avantatge és que intento tornar abans de final d’agost perquè el ritme és una mica més lent i em permet adaptar-me a poc a poc”, opina Jordi Ramentol. Igual que comenten les altres persones consultades, Ramentol ha pogut carregar piles. “He fet un viatge de tres setmanes i sí que et canses físicament perquè ha estat un viatge llarg, però mentalment em va molt bé, he desconnectat completament i torno amb les piles carregades”, especifica.

És clar que la feina d’una persona influeix moltíssim, però al final tot és agafar-s’ho amb bona filosofia, tal com exemplifica Montse Barrio: “Sigui la feina que sigui, sempre la gaudeixo perquè, si no, seria anar en contra meu, la gaudeixo i intento agafar els punts positius i els que no m’agraden tant, els adapto perquè siguin més positius. És així com hem d’enfocar la nostra vida després de tot, encara que no puguem escollir, tot el que hi hagi, optimitzar-ho.”

tracking