Prostitució en un pis al centre d’Encamp

A Andorra no existeix la prostitució, s’ha d’anar a la Seu. Aquesta és una manifestació repetida i equivocada, ja que –encara que de manera molt discreta– en diferents portals web es pot trobar sexe pagant a Andorra. Això sí, no és fàcil perquè els telèfons acostumen a ser espanyols o colombians i el contacte es fa via WhatsApp, de manera que es fa difícil la localització per part de la policia.

A la parròquia d’Encamp un grup de veïns estan molestos per les activitats que es fan en un apartament de la parròquia. Concretament a la zona del Funicamp, on com a mínim quatre noies sud-americanes –la majoria colombianes– exerceixen la prostitució.

Al poble se’n parla i se les coneix. Abans de l’estiu, però, els veïns d’un bloc del carrer Mirador es van queixar al propietari d’un apartament que s’exercia la prostitució en aquell espai. Ja no hi són i coincideix precisament amb l’aparició d’aquest nou apartament, on les dones ofereixen serveis sexuals a canvi de diners: 125 euros l’hora i 75 per trenta minuts. La jove que es fa dir Barbara, de 28 anys, s’anuncia com a “colombiana acabada d’arribar, guapa de cap a peus”. En el seu anunci deixa clar que és a Encamp. Explica que és una “escort amb bon caràcter i encantadora”. La Catalina es defineix com a llatina “molt atractiva” i la Carol promet “una cita al·lucinant”. Tots els anuncis tenen el mateix estil i posen Encamp com a localització.

La policia no ha rebut cap denúncia. A Andorra la dona no és castigada per exercir la prostitució. Es considera que la persona que l’exerceix no actua lliurement, sinó que és una víctima, i que massa sovint forma part d’una xarxa o un grup organitzat. Per això la llei se centra bàsicament en el proxeneta i també en els clients.

La Llei de seguretat pública recull que està “prohibit sol·licitar o obtenir relacions de naturalesa sexual per part d’una persona que es dedica a la prostitució, àdhuc de manera ocasional, a canvi d’una remuneració, d’una promesa de remuneració, de la prestació d’un benefici en espècie o de la promesa d’un benefici semblant”. Es considera una infracció greu que pot ser castigada amb la imposició d’una sanció d’un import d’entre 501 i 1.000 euros.

És al Codi Penal on es troba un article que parla de l’afavoriment de la prostitució. I que el defineix: “El qui recluti per a la prostitució, promogui, faciliti o afavoreixi la prostitució d’altri ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Ha de ser castigat amb la mateixa pena en la meitat superior el qui promogui, publiciti, faciliti, afavoreixi, difongui o inciti a la prostitució a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la prostitució es fes accessible a un elevat nombre de persones”.

Si la infracció és comesa en el marc d’un grup organitzat, el límit màxim de la pena prevista es pot augmentar en la meitat.

L’octubre del 2020 el Consell General va aprovar la modificació del Codi Penal per prohibir la publicitat de prostitució als mitjans de comunicació del país.

Tot i això, hi ha altres llocs on es pot pagar a canvi de sexe. Algunes dones tenen un treball fix i ofereixen serveis sexuals. És una manera de mantenir el permís de residència i treball, i sobretot assegurar la discreció.

Una altra forma és una cita amb una prostituta de la Seu d’Urgell. Tot a càrrec del client, el taxi, l’hotel i el sexe. Els taxistes ho saben prou bé. El sexe pagat també es troba a Andorra. I Encamp no és l’únic lloc on hi ha un pis amb prostitutes. A Sant Julià de Lòria una noia russa també exerceix la prostitució.

El darrer cas conegut es remunta al 2002. A causa d’una baralla la policia va detenir una jove nigeriana de 22 anys, que va ser condemnada –com la seva parella– pel Superior per proxenetisme, lesions i afavorir la prostitució. El 2019 la policia va detenir una parella que tenia muntat un negoci de prostitució en un pis d’Escaldes. Les noies que donaven els serveis eren estrangeres que es canviaven amb certa freqüència. La dona, de 43 anys i nacionalitat ucraïnesa, i l’home, andorrà de 48 anys, havien constituït una societat i la parella s’encarregava de gestionar i supervisar l’habitatge.

Probablement, aquestes operacions són la punta de l’iceberg d’una activitat de la qual Andorra no està lliure i que, malauradament, és fàcil de trobar.