REPORTATGE
Els 3.000 del Consell
Un estudi recull la història des del 1133 fins l’any passat
Guillamet en la presentació del llibre al Consell General.
El vestíbul de l’edifici del Consell General va acollir ahir a la tarda la presentació de l’estudi Del Consell de la Terra al Consell General, de l’historiador Jordi Guillamet. El volum, de 1.014 pàgines, recull els noms de totes les persones que han ostentat càrrecs en una de les institucions més antigues del país des de mitjan segle XII fins a l’actualitat.
Presentació de l’estudi al Consell General, ahir.
El primer document data del 27 de gener del 1133, en què el bisbe d’Urgell, Pere Berenguer, compra al comte d’Urgell, Ermengol VI, tots els béns i drets que posseïa a Andorra. A les signatures hi ha un home de cada parròquia. El darrer és l’acta de constitució del Consell General del 21 d’abril del 2023.
“Hi ha nissagues polítiques brutals. Quatre generacions seguides dels Areny són síndics”
El patracol de Guillamet recull més de 3.000 noms. Són els responsables de les decisions que “han configurat la història política, social i econòmica” del Principat, tal com assenyala Guillamet en el pròleg. Aquestes persones han estat síndics, subsíndics, consellers, cònsols, jurats, delegats, comissionats... en definitiva, el que se sol anomenar persones públiques.
El treball és una peça més en la construcció de la història del Consell General. Una història, va recordar l’historiador, que “encara s’ha d’escriure”. L’estudi, a part de la llista de persones, inclou una introducció amb el resum dels fets més destacats que marquen la història de la institució i una selecció de les actes del Consell amb un breu resum dels acords presos en la sessió.
En l’anàlisi dels noms, Guillamet ha procurat identificar a quina casa pertanyia cada persona registrada. Fins temps no gaire remots qui dominava la política andorrana eren les famílies més benestants. “Hi ha nissagues polítiques brutals. Quatre generacions seguides dels Areny són síndics”, va apuntar l’historiador a tall d’exemple. Altres famílies destacades són els Moles d’Andorra la Vella i els Calbó de Soldeu, entre d’altres.
El gros de la informació continguda en l’estudi ha estat extreta dels Arxius Nacionals. Un fet remarcable és la manca de grans llacunes en la documentació. L’únic episodi que va comportar la destrucció de fonts van ser els aiguats del 1937, que van malmetre part de l’arxiu comunal d’Encamp.