AGRICULTURA
El tabac que es va salvar de la pedregada de principi d’agost és de gran qualitat
Els pagesos que van evitar la pedregada de principi d’agost sostenen que la qualitat de la fulla d’enguany és alta
Fulles de tabac assecant-se.
La pedregada del 2 d’agost passat va ser fatídica per a les plantacions de tabac. Molts pagesos d’Encamp, Ordino o la Massana van perdre el conreu. Ara bé, les collites que van salvar-se de la pedra –a Canillo, les parts altes de Sant Julià de Lòria, Ordino i la Massana– han proporcionat un tabac de molt bona qualitat, segons asseguren els pagesos. Ricard Riba, agricultor i colliter de Canillo, parla d’un any “excel·lent”. “Al meu pare li costa recordar un any amb una collita tan bona”, indica. “Ja n’hem tingut de bones, és clar, però de cada deu, vuit no són com les d’aquest any”, continua.
“No competim amb ningú, només entre nosaltres. Hi ha hagut bones plantacions”
Riba sosté que la bona collita de la casa particular es pot fer extensiva a tota la parròquia. Canillo no ha patit cap pedregada d’estiu forta. “Potser n’hi va haver una a final de maig, que va caure una mica de pedra. Però va ser a l’inici de la plantada i les plantes es van poder recuperar. Va ser pràcticament insignificant.” Riba apunta tres factors que considera fonamentals per obtenir aquest èxit: “Ha fet calor, hi ha hagut aigua i no ha caigut pedra. Tres ingredients esplèndids. Sempre estem mirant al cel.” La pluja és un factor que l’estiu passat va fallar, per exemple. Evitar la pedra és crucial: “La fulla ha quedat pràcticament sencera, sense forats, tret de l’atac d’algun animaló que les forada, com la llagosta. El tabac ha pogut madurar correctament.”
“Ha fet calor, hi ha hagut aigua i no ha caigut pedra. Tres ingredients esplèndids”
La bona qualitat de la collita canillenca és especialment destacable, ja que les condicions òptimes s’han donat en un territori que queda a 1.500 metres d’altitud. La fulla d’enguany –detalla Riba– ha arribat a fer quatre pams de llargada i quaranta centímetres d’amplada. “Les mates han pujat fins als 150 centímetres. Feia molts anys que no ho veia.” Aquestes bones condicions tindran un efecte a l’hora de classificar el tabac: “Preveiem que tindrem sort, que el classificaran com a bo. Potser no és tan bo com el de Sant Julià, però ells tenen una temperatura que no és la nostra.” Riba té ara el tabac en ple procés d’assecatge.
Canillo se situa en penúltima posició en l’ordre de producció de tabac per parròquies, segons informa l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA). Encapçala la llista Sant Julià, seguida de la Massana. En tercera posició, hi ha un empat entre Ordino, Encamp i Andorra la Vella. La llista la tanquen Canillo i Escaldes-Engordany.
QUALITAT I CURA
Meritxell Baró, vicepresidenta de l’APRA i collitera de Sant Julià, recorda que l’evolució dels últims anys del conreu de tabac al Principat ha estat condicionada per la regularització de les quotes de producció, que s’han anat reduint. Aquesta rebaixa, però, ha tingut un efecte positiu: un increment de la qualitat del producte. “Hem pogut produir un tabac més bo. Hem tingut més marge per tenir cura de la plantació, de la recollida, el procés d’assecatge...”, expressa Baró, que remarca que cada any se supera mínimament la quota per poder cobrir el percentatge de collita que es perd durant la maduració, recollida o assecatge.
Quant a la pedregada de l’agost, Baró indica que va afectar especialment les zones inferiors d’Ordino i la Massana, amb la part alta d’aquestes parròquies “alleugerida”. També van rebre pedra important Encamp i Sispony. “Els colliters que havien plantat aviat i tenien el tabac avançat, amb la flor en maduració, van haver de llençar la producció.” La principal afectació del canvi climàtic, diu Baró, es nota en l’ajornament de la collita, que ha passat de fer-se a mitjan maig per passar a plantar a mitjan juny. “D’aquesta manera es pot aprofitar la bonança i s’ofereix més temps a la planta per poder-se refer en el cas d’una pedregada. Jo encara he de collir la meva, de fet.”
Pel que fa a la seva collita particular, situada en uns horts d’Aixirivall, Baró comenta que va poder salvar-la gràcies a les xarxes antipedra. Si s’aborda la qüestió dels competidors pròxims de tabac, Baró sosté que “no competim amb ningú, només entre nosaltres. I aquest any hi ha hagut bones plantacions a totes les parròquies”.