“Vivim en una falsa llibertat”

Artista andorrana arrelada a la Massana i Ordino. Està llicenciada en Humanitats i especialitzada en disseny d’espais i experiències culturals. Actualment, cursa un màster en arquitectura efímera. Dilluns passat es va inaugurar Kokoro, que estarà fins al pròxim dia 27 de setembre a l’edifici de l’Estudi a Ordino.

Com i per què va començar en el món de l’art?

Des de petita que soc una persona molt creativa i m’encanta explorar amb materials, textures i conceptes. Sempre he sigut molt autodidacta. De manera professional, vaig començar fa cinc anys quan vaig obrir el meu taller.

Va tenir alguna influència?

Des que soc petita, sempre he vist el meu pare amb un foli dibuixant. A casa, hi havia obres del meu pare penjades per la paret. Gairebé tots els membres de la família paterna han sigut artistes. L’interès m’ha vingut gràcies al meu pare. He estudiat Humanitats perquè estan molt influenciades per l’art.

Quins materials utilitza quan treballa?

Sempre he sigut molt multidisciplinària i el que m’agrada és explorar amb materials i provar coses diferents. No tant reproduir tècniques ja existents, sinó explorar. Aquest any estic molt involucrada amb el tema dels biomaterials i els bioplàstics.

Com ha sigut la seva trajectòria?

M’he anat adaptant a les necessitats actuals de comunicació. Vivim en una societat en què ens carreguem el medi ambient, i per aquesta raó treballo molt amb materials naturals i amb temàtiques que representen d’una manera o altra la nostra relació amb la natura i amb nosaltres mateixos.

Amb què s’inspira després de tants anys?

Abans, amb la natura i el nostre entorn; actualment, amb mi mateixa. Com a éssers humans, ens estem desvinculant una mica del nostre lloc i les nostres necessitats, i m’inspiro molt amb les relacions intra i interpersonals.

Què vol dir el terme kokoro?

És una paraula japonesa que unifica ànima, ment i cos. És una juxtaposició al pensament occidental que ho disgrega tot. Aquest concepte va néixer a través d’una introspecció personal en què em vaig adonar que no estem vivint aquest terme com a kokoro. En la nostra societat hi ha un desequilibri amb aquests dos universos.

En què consisteix l’obra?

Hi trobem escultura, obra pictòrica i instal·lació artística. Aquesta última m’ha servit per introduir la temàtica i mostrar el procés creatiu.

Quin missatge vol fer arribar als espectadors?

Que la gent s’aturi i pensi. Hem de ser capaços de pensar cap on anem. A més, faig una crítica d’aquest equilibri natural. D’alguna manera, ens estem desarrelant d’allò més pur, com si les coses estiguessin perdent el seu cor.

Per què creu que és així?

Perquè estem en una societat on tot va molt ràpid i les aparences tenen massa força. Vivim en una falsa llibertat, no en tenim tanta com sembla.