VIOLÈNCIA
Una dona maltractada es queixa de les dilacions judicials
El servei del Govern ha demanat celeritat a la policia i ha contactat amb la Batllia per evitar més dilacions del seu cas
Blaus després de la darrera agressió.
La Sil per fi ha vist una reacció positiva després de nombroses denúncies a la policia i d’esperar que la Batllia decreti una ordre d’allunyament per al seu presumpte agressor, l’home que havia estat la seva parella. El darrer episodi, potser el més violent, es va produir el dijous de fa dues setmanes, quan va arribar al seu domicili de Sant Julià de Lòria i l’home era a dins. “Em va començar a colpejar, em va deixar plena de blaus i ferides. Vaig intentar demanar auxili, però em va trencar l’iPhone, després el telèfon fix, i finalment l’ONT”. Va poder arribar al celobert i demanar auxili. Els policies que van anar al domicili, segons explica, van escoltar les dues visions. La de l’home, com sempre, afirmant que la seva parella té depressió i la Sil, manifestant que era objecte de maltractament.
El telèfon trencat.
La Sil diu que se sent “frustrada”. Segons la seva experiència, afirma que no ha rebut l’atenció que esperava per part de la Policia i encara menys de la justícia, tenint en compte que l’home té antecedents penals. Dimecres passat va anar al despatx central per exposar una queixa per l’actuació dels quatre agents que van intervenir al seu domicili. La policia, lògicament, no pot referir-se a cap cas concret, però sí que va voler aclarir que els agents són molt sensibles amb aquesta problemàtica i s’aplica el protocol establert. Des del cos es va afegir que les denúncies es deriven a la Batllia, que decideix si aplica mesures cautelars.
“Té llibertat condicional perquè agredia l’anterior esposa”
La jaqueta amb sang.
No és el sentiment d’aquesta dona. Admet que es medica per la depressió. Li resulta incomprensible la dilació judicial, perquè encara que intenta fer una vida normal “sense amagar-me”, sap que l’home podria perdre el control. “El mínim que es podria fer és decretar una ordre d’allunyament”, assenyala.
“El protocol policial, en el meu cas, no m’ha ajudat en res absolutament”
Sobretot, tenint en compte que el seu agressor –presumpte– està en llibertat condicional, condemnat per violència amb l’anterior dona. “Té antecedents, està en llibertat condicional, tinc informes de l’hospital i la policia ha vingut a casa en diferents ocasions”.
Únicament té bones paraules per al 181, el telèfon que atén el servei d’atenció a les víctimes de violència domèstica i familiar. “La feina que fan és molt bona i tampoc entenen la falta de diligència en el meu cas”. Dimarts, el servei va contactar amb la policia per fer pressió. La resposta va ser que l’expedient ha passat a la Batllia. La jurista del departament intentarà que ara hi hagi una mica de celeritat. El secretari judicial va requerir que si hi ha alguna novetat, la Sil ho faci saber i es desplaci a la Batllia i demani per Instrucció número 3.
El seu malson ja va començar a la Seu d’Urgell. I aquí sorgeix indignació: “Els mossos van actuar al moment, l’endemà de la meva denúncia el van localitzar i el van detenir”. Admet sense embuts que el seu gran error ha estat començar de zero, haver-lo perdonat dos cops i tornar a conviure amb el presumpte maltractador. Segons l’anomenat cicle de violència de gènere, moltes dones passen per la fase denominada de penediment, quan l’agressor demana perdó i es mostra amable i carinyós, i es cau en l’equivocació de pensar que tot serà diferent.
“S’hauria de dictar una ordre d’allunyament per prevenció”
La seva ira l’està portant a fer pública la seva història a les xarxes: “Aquest és el maltractador reincident que m’ha fotut la vida i la salut. Aquest és el que m’ha privat de la meva vida, que pugui prendre alguna cosa, el que m’ha apartat de la meva rutina diària. El que quan no em pega, m’assetja per tot arreu. Les víctimes hem de deixar de viure, de fer, mentre energúmens com aquest segueixen solts fent el que els dona la gana. A Espanya estaria detingut, Andorra is different. Alerta, aquest maltractador segueix lliure”.
Explica que no pot fer vida normal. Que se’l troba per Sant Julià, al carrer, a la sortida de la feina, al bar. Se sent assetjada i amenaçada. Assegura que quan beu és més agressiu. Es lamenta de l’episodi de finals de juliol. Va ser condemnada per “intentar” clavar una fletxa al seu ex. Manté que va arribar begut del bar i la va llançar contra la paret: “Em vaig intentar defensar, però em van detenir. Vaig demanar sense èxit la revisió d’un metge forense”. “Vaig agafar una fletxa que tinc de decoració per defensar-me”, es justifica. Per prevenció, sempre l’acompanya un amic.