Els mestres reclamen millores laborals per dignificar la professió

El Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP) arrenca el curs advertint de la necessitat d’implementar millores laborals al cos docent per destensar un col·lectiu que assumeix més responsabilitats i càrrega de feina. En l’àmbit salarial hi ha dues qüestions prioritàries: que arrenqui la implementació de la carrera professional dotant-la amb partida pressupostària i la revisió de les graelles salarials. El sindicat ha de mantenir una trobada amb Funció Pública per abordar totes dues qüestions. Perquè la concepció tècnica de la carrera ja es va treballar amb el ministeri d’Educació el curs passat “però la qüestió ara és el pla d’aplicació”, remarca el secretari general del sindicat, Sergi Esteves, i el pes recau en Funció Pública i Finances. “Si no es tira endavant, serà una manca de voluntat política per dignificar la feina dels treballadors públics”, sosté Esteves. I recorda que el cos docent ha assumit més “dificultats i complexitat” de l’entorn educatiu, a banda de ràtios més grans i la feina extra per l’aplicació del Permsea, el pla estratègic de l’escola andorrana. En contrapartida, afegeix, tampoc s’han revisat les graelles salarials. Com a cos especial, entren en la primera fase de l’estudi impulsat per Funció Pública.

Esteves addueix, a més, la pujada del cost de la vida. I ho lliga amb la necessitat de ser més atractius per captar els docents de fora d’Andorra que es necessiten. “Històricament, han vingut moltes persones de Catalunya perquè era atractiu per treballar-hi, però ara a Catalunya cada dos o tres anys hi ha oposicions i la gent té expectatives professionals”, apunta. La comparativa salarial té matisos, perquè els sous estarien anivellats, però també hi ha el cost de la vida, molt alt a Andorra però també en segons quines zones de Catalunya perquè “no és el mateix viure a Barcelona que a Organyà”.

El SEP es congratula de l’anunci ministerial d’un edicte aquest curs per consolidar una vintena de places d’interins que fan part del contingent d’estructurals. “És una passa positiva”, remarca Esteves, i insisteix que s’ha de seguir per aquest camí, però també afavorir els treballadors eventuals donant-los l’oportunitat de contribuir a la mútua dels funcionaris que cobreix les baixes mèdiques i al fons de pensions. “Si ara un mestre que porta 10 anys d’eventual guanya la plaça, tindrà deu anys de treball que no comptaran al pla de pensions”, lamenta el representant sindical.

BORSES D’INTERINS

El sindicat estava pendent aquesta setmana de trobar-se amb el ministeri d’Educació i disposar d’informació de l’estat de la borsa d’interins per a la cobertura de vacants. En una entrevista a l’agència ANA, el secretari d’Estat d’Educació, Josep Anton Bardina, aclareix que el primer dia de curs no s’havien cobert deu llocs de treball, l’1%. Bardina assegura que la borsa d’interinatge no està tensada i que “de les 1.300 places, en números rodons, a l’inici de curs, vam haver de contemplar 315 persones interines per classes que necessitàvem cobrir. D’aquestes 315 classes, el dia 9 n’havíem cobert 305, i ens faltaven aquestes deu”. Bardina admet que alguns perfils professionals són més difícils de trobar, perquè “si busco un mestre generalista d’educació primària, segurament serà molt més fàcil que buscar un professor de segona ensenyança amb titulació de física i que parli francès”, i també l’impacte de la crisi de l’habitatge en forma de dificultat per contractar. Però augura que els llocs de treball vacants es cobriran “aviat”.