Els refugiats ucraïnesos tindran permís mentre duri la guerra

Una cursa a contrarellotge. Aquest és l’escenari en què es troben alguns dels 169 refugiats ucraïnesos a qui aquesta tardor se’ls acaba el permís de sojorn –també el de treball d’aquells que en tenen– d’ençà que va començar la invasió de les tropes russes fa més de dos anys i mig. Amb les últimes dades del Govern de principi de setembre, són 106 –gairebé un 63% del total– els refugiats que encara estan amb incertesa al país, ja que encara no gaudeixen de formar part dels residents de quota general. De fet, més d’un de cada tres del total dels asilats resideix amb un permís de sojorn o sojorn i treball allargat, una xifra que s’arrodoneix en 65 persones.

L’extensió del permís és la fórmula que ha trobat l’executiu per donar resposta a un possible venciment del termini d’aquests. Per això, en vista d’aquesta casuística, des de l’administrador central es va trametre a inici del juliol el projecte de llei qualificada del registre d’entitats religioses, en què s’inclou un apartat que especifica que, mentre duri la guerra, el rellotge deixa de córrer.

“En arribar a la fi de la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria, la persona beneficiària d’aquesta protecció que ho sol·liciti pot obtenir una autorització de residència per raons humanitàries mentre duri el motiu que li va permetre beneficiar-se de la protecció, però ha de residir de manera fixa i permanent al Principat d’Andorra”, s’exposa en el text presentat per Demòcrates. En aquest sentit, es dona a entendre que el permís es dilata el temps que duri el conflicte o, per extensió, es pugui presentar la documentació requerida per passar a la quota general. A més, l’escrit recull, en especial, que aquest es dirigeix a les persones en edat de jubilació, sigui a Andorra o al seu país, o la persona en edat laboral que ha vingut al Principat i que no pot retornar al seu país.

Un eventual problema, però, torna a ser el temps. Pel que fa a l’entrada en vigor de la llei que doni empara a aquestes situacions, el seu tràmit parlamentari ja va amb retard. En un principi, Sindicatura va donar de marge un període de quinze dies per presentar les esmenes al text, el qual finalitzava el 10 de setembre. No obstant això, a petició del partit al Govern i d’Andorra Endavant, es va prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes fins a l’1 d’octubre. Cal recordar que, entre final de març i principi d’abril d’aquest any, s’esgotaven els primers permisos sense l’allargament, el qual és de sis mesos. Per tant, per a alguns, l’octubre ja és fora de la data límit. Davant d’aquest escenari, l’executiu envia un missatge de tranquil·litat i manifesta que el ministeri que encapçala Ester Molné activarà tots els mecanismes necessaris per evitar que cap refugiat hagi de marxar.

Tal com indiquen les dades del Govern, són 51 els refugiats amb el permís de sojorn allargat i 14 amb el de sojorn i el de treball estesos. En canvi, els asilats amb autoritzacions inicials vigents són 29 de sojorn i 12 de sojorn i treball. Tanmateix, l’executiu també informa que hi ha 40 dels 169 asilats totals que, malgrat les dificultats per aconseguir els papers, gaudeixen d’un permís de residència i treball –per tant, formen part de la quota general del país. Aquest grup ha aconseguit que 23 familiars seus obtinguin el permís de residència per reagrupament. De fet, un matís que també s’inclou en el projecte de llei és que els beneficiaris d’aquest col·lectiu de refugiats no han d’acreditar que disposen dels mitjans econòmics suficients previstos per al reagrupament familiar, una situació que de normal guarda una regulació econòmica molt estricta.