INFORME DE LA CAMBRA
Espot avisa que la intervenció dels pisos no té marxa enrere
El cap de Govern adverteix davant l’empresariat que la voluntat és fer perdurar les mesures a curt i mitjà termini.
“Avís a navegants. Aquells que es pensen que d’aquí a sis mesos o un any reblarem el clau amb noves mesures en l’àmbit de l’habitatge o del creixement sostenible ja els dic ara que no serà així.” Segurament es podrà dir més alt, però no més clar. El cap de Govern, Xavier Espot, va advertir ahir en la presentació de l’informe econòmic del 2023 davant bona part de l’empresariat del país que les mesures de la llei òmnibus són innegociables i imperatives. El mandatari demòcrata va defensar que la llei “ha de constituir el full de ruta per a aquesta legislatura” i va asseverar que “no escatimarem ni temps ni esforços per perfeccionar i millorar-ne els procediments”, per, segons va dir textualment, “envoltar-la de totes les garanties que siguin necessàries, però, per garantir que la llei no hagi de ser ratificada o esmenada a curt o mitjà termini”. En aquest sentit, va adduir que no aniran “més enllà del pretès intervencionisme”. Unes acusacions d’intervencionisme que no exclusivament han recaigut sobre la mesura de la cessió forçosa i obligatòria dels pisos buits, sinó que també s’han estès sobre la suspensió de les noves llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) i apartaments d’ús turístic i la revocació de llicència a aquells pisos en edificis en què menys d’un 30% de les vivendes siguin HUT.
“Per a aquells que pensen que reblarem el clau amb noves mesures d’habitatge, no serà així”
Per tot això, Espot va defensar amb mà de ferro l’intervencionisme “necessari”, sobretot el pretès amb la llei òmnibus, que és “moderat” i “oportú”. A més, amb referència a un altre dels apartats més calents de la llei, va manifestar que l’objectiu amb la inversió estrangera i amb el fre a les promocions immobiliàries és “acotar i no limitar”.
El cap de Govern va fer èmfasi en una dada que indica que l’augment del PIB no va acompanyat de l’augment del poder adquisitiu de la ciutadania. En aquest sentit, va expressar que hi ha un procés “relatiu” d’empobriment de la ciutadania i que, per tant, el creixement econòmic del país “s’ha de redistribuir de tal manera que el conjunt de la ciutadania se’n pugui beneficiar”.
“S’ha de redistribuir el creixement econòmic perquè el conjunt de la ciutadania se’n beneficiï”
Un altre dels punts rellevants de l’exposició del líder demòcrata, en resposta a l’anàlisi i demandes del president de la Cambra de Comerç, Josep Maria Mas, pivota en l’execució de les infraestructures i la diversificació econòmica del país. Mas va ressaltar, per la seva banda, que els nivells d’execució en infraestructures de l’estat són baixos i va demanar un model col·laboratiu “lluny de l’intervencionisme i que generi consens”, va dir. Espot, per la seva banda, va fer una crida “a seure i parlar clarament les dues parts per desencallar projectes publicoprivats particularment en matèria d’habitatge”. Quant a la diversificació, també va destacar que “el camí l’hem de fer junts”.
MAS VOL REACTIVAR LA ZONA FRANCA D'ALT VALOR AFEGIT
Tal com va indicar Mas, l’últim escull era justament la ubicació, el darrer element pendent de concretar.
ANDORRA VERIFICARÀ ELS NO-COMUNITARIS DE L'ESPAI SCHENGEN QUE ENTRIN AL PAÍS
Com que l’única forma d’entrar al Principat és, a causa del seu enclavament, a través de les fronteres de França o Espanya, els no-comunitaris passaran primer per un control identificatiu en un dels dos països veïns, els quals posaran la seva informació sobre una base de dades de persones a les quals tindran accés tots els països membres de l’espai Schengen. La singularitat d’Andorra, que tot i que virtualment és un país dins l’espai sobre el paper no ho és, obligarà l’administració a comprovar amb el país veí que ha extret el visat al no-comunitari si hi ha alguna irregularitat en termes de seguretat.