Rebutjada la indemnització de 365 milions pretesa pels Cierco

Nou revés judicial als expropietaris de Banca Privada d’Andorra (BPA), que reclamaven a l’Estat 365 milions d’euros per les presumptes irregularitats i males praxis que van envoltar la intervenció de l’entitat bancària. En una sentència datada dilluns passat, la Batllia, per valorar el fons de la demanda, es limita a reproduir arguments que la justícia va traslladar als exaccionistes majoritaris del banc en tres sentències anteriors. Perquè, apunta l’escrit, “no es pot obviar que la qüestió aquí litigiosa, això és la reclamació patrimonial per part d’accionistes i/o clients de Banca Privada d’Andorra i derivada de les accions i omissions que consideraven imputables a les administracions aquí demandades, amb idèntic o similar argumentari, ha estat ja examinada i resolta en les sentències [...], per la qual cosa aquest Tribunal reproduirà substancialment els fonaments en què es van basar aquelles resolucions”.

Els demandants esgrimien la inacció per part dels organismes concernits (el Govern, l’INAF i la Uifand, amb els advertiments previs a la nota de la FinCEN amb relació a pràctiques de blanqueig) i incompliments posteriors a la nota: alarma innecessària, un procediment de resolució precipitat i erroni, una llei de reestructuració que pretenia donar cobertura a actuacions de l’executiu que no la tenien...

La sentència rebat que “l’activitat de control de les entitats financeres que correspon a l’administració no trasllada a la mateixa les obligacions i les subsegüents responsabilitats que corresponen a aquelles entitats”. Per tant, amb relació als advertiments anteriors al març del 2015, s’apunta que no feien referència a cap entitat en concret i que, en conseqüència, la resposta va consistir a enumerar les diferents eines que s’havien adoptat en matèria legislativa. A més, s’apunta que ni els estats comptables ni les auditories supervisades traspuaven cap anomalia.

Sobre el que va passar a posteriori, s’insisteix en aspectes com ara que “l’actuació de l’Administració es va jutjar llavors com adequada a les circumstàncies de bloqueig de l’operativa de BPA, derivada dels efectes de la nota de la FinCEN”. En aquest sentit, es recorda que es va produir “el bloqueig del funcionament ordinari del banc i el risc d’una retirada massiva de fons, que també va obligar a limitar les quantitats de què els clients podien disposar”. Entén el Tribunal de Batlles que ha examinat la nova demanda que “no concorre cap causa de responsabilitat administrativa derivada de les actuacions realitzades abans i després de la publicació de la nota de la FinCEN del març del 2015 sense que s’escaigui –per aquest motiu– practicar cap altra prova anteriorment denegada”. I amb relació a les possibles implicacions de l’anomenada operació Catalunya esgrimides pels demandants (la família Cierco i una quinzena de societats), la sentència conclou que no hi ha necessitat d’indagar sobre aquesta qüestió “per ser quelcom extern a l’objecte del present procés”.

Abans d’entrar en el fons, la sentència també es pronuncia sobre l’eventual inconstitucionalitat de la Llei de resolució d’entitats bancàries apuntada pels demandants, que reclamaven la interposició d’una qüestió prèvia d’inconstitucionalitat per part del tribunal. Una potestat que té l’òrgan jurisdiccional “que es plantegi dubtes raonables sobre la constitucionalitat d’una norma”, una situació que no es dona. Després d’avaluar els arguments de la part demandant el tribunal respon, per exemple, i recollint jurisprudència del TC, que el dret a la propietat “no és absolut i il·limitat. Els seus límits deriven, d’una banda, de la seva funció social [...] i, d’altra banda, de l’interès públic per causa justificada”. I en aquest cas es tracta d’una qüestió “d’indubtable interès públic com és garantir l’estabilitat del sistema financer andorrà”.

Es pot recórrer contra la sentència en el termini de 20 dies hàbils.