Les defenses del ‘cas BPA’ lamenten el retard de la sentència

La sentència del cas BPA se’n va al 15 de juliol del 2025. La resolució, que estava prevista per al pròxim 31 d’octubre, va ser endarrerida per “la dificultat de la causa examinada” i també per garantir “el bon funcionament del Tribunal de Corts”, ja que els magistrats redactors de la sentència també han de participar en la celebració d’altres judicis, “donada la circumstància d’incompatibilitats d’altres magistrats per formar sala”, com va apuntar el magistrat ponent del Tribunal de Corts, Enric Anglada, ahir en un comunicat.

Un dels advocats de la defensa, Antoni Riestra, va assenyalar l’excés de “criminalització” del sistema andorrà com un dels motius pels quals es va endarrerir la sentència. Riestra va lamentar que la justícia hauria de ser “més selectiva” amb els casos que arriben a judici per tal de no saturar de feina els magistrats. A més, va assenyalar que l’endarreriment de la situació “és un patiment” per als seus representats, que porten “amb la guillotina a sobre” des del moment en el qual es va iniciar el procediment, “sense saber si seran absolts o no”. Sense comptar amb la resta de procediments que es van obrir i que “des de fa nou anys es troben en període de diligències prèvies”, va acabar Riestra.

Salvador Capdevila, un altre dels representants dels acusats, va explicar que la prolongació per dictar sentència deriva també d’altres factors com la manca de personal i mitjans a les administracions de la justícia. Una situació que va definir com a “preocupant”, ja que va detallar que “des del 2010 fins avui s’han donat més d’un centenar de sentències per dilacions indegudes”, quan aquest era un fenomen que abans no es donava mai, segons va explicar Capdevila.

Els mesos de més que tardarà el tribunal a dictar sentència poden xocar amb el dret a una justícia ràpida dels encausats. Els lletrats de la causa van coincidir a dir que el cas BPA és un dels més complexos als que s’ha enfrontat la justícia i, per tant, és normal que es tardi a dictar sentència, però Alfons Clavera, un altre dels lletrats de la causa, va argumentar que el primer període d’un any que es va donar el 2023 per resoldre la causa “podia ser raonable”, però que el nou termini que s’ha fixat ja vulnera els drets dels encausats que el judici tingui una durada raonable.

PORTA A LA NUL·LITAT

Clavera va destapar un escenari que es podria obrir arran de l’endarreriment de la sentència. El lletrat va fer referència a una sentència del Tribunal de Drets Humans Europeu del 2003 que dictava que “els estats tenen obligació a organitzar el seu sistema judicial de tal manera que els tribunals puguin complir cadascun dels seus requisits dins d’un temps raonable”. Per tant, Clavera va argumentar que tant el Consell Superior de la Justícia com el Govern han faltat a aquesta obligació i es podria portar el cas a Estrasburg, on es podria anul·lar tot el procediment, segons va explicar Clavera.

Sobre els motius al·legats pel tribunal del cas, Clavera va afegir que els magistrats “no tenen cap culpa” de l’alta càrrega de feina que se’ls demana i que haurien de ser organismes superiors els que vetllessin perquè no fos així.