SESSIÓ DE PREGUNTES A GOVERN

A l’octubre se sabrà si l’acord és mixt o no

El Govern treballa en l’escenari que només cal que sigui aprovat per la Comissió Europea

Espot parlant amb el ministre de Finances, Ramon Lladós.

Espot parlant amb el ministre de Finances, Ramon Lladós.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Si amb les coses de palau val més asseure’s, amb la Unió Europea i l’acord d’associació d’Andorra no és diferent. La decisió central sobre el caràcter mixt o no del text negociat entre el Principat i l’ens europeu que recau sobre el Consell de la Unió Europea, és a dir, el que a la pràctica ve a ser tots els 27 estats, es farà esperar fins a, molt tardar, finals d’octubre. Almenys aquestes són les previsions i el calendari que els tècnics jurídics de la Comissió Europea han fet arribar a Govern. Així ho va anunciar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, en la primera pregunta de la tarda de sessió de control a Govern. “Esperem tenir la informació sobre si l’acord és mixt o no abans de finals d’octubre”, va pronunciar el líder demòcrata, que va reiterar que “nosaltres treballem en un escenari en què no és mixt”.

“Esperem tenir la informació sobre si l’acord és mixt o no abans de finals d’octubre”Xavier Espot, Cap de govern

El tema va sortir a la palestra arran de la pregunta de la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que va demanar a Govern sobre si aplicaria l’acord amb la UE de forma provisional. Espot li va respondre que “no he dit mai que ho faria i a més no es pot tampoc, ja que és un tractat internacional”. En aquest punt de les rèpliques i contrarèpliques, Espot i Montaner es van enganxar i el cap de Govern va criticar que Andorra Endavant no tingui un full de ruta de país més enllà del no a Europa i li va retreure que vinculi l’acord amb la pèrdua de la potestat de la immigració selectiva i el sistema de quotes. “Això és mentir”, va etzibar el mandatari, que va afegir que “no som tot o res, ja hem dit que haurem de cedir en l’statu quo amb els ciutadans comunitaris”, va dir. També va participar en el tema el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, que li va demanar a Espot un compromís per no fer el referèndum, en cas que sigui mixt l’acord, abans de la ratificació dels 27 països pel possible “dany reputacional major” si es votés en contra quan els estats europeus haguessin votat que sí. En aquest sentit, el mandatari no va voler desvelar com actuaria l’executiu en cas que l’acord s’hagués de ratificar per tots i cadascun dels parlaments de cada estat membre perquè “no faig política ficció”. De fet, el cap de Govern va tancar el tema dient que “ni ens plantegem l’aplicació provisional ni no fer el referèndum”, va asseverar.

ELS AVENÇOS SOBRE L'AVORTAMENT, PER A 2025

En la sessió de preguntes a Govern del Consell General, es va preguntar al ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, sobre l’estat de la despenalització de l’avortament. El titular de la cartera va indicar que els primers avenços sobre la despenalització es tindran el 2025. “Estem treballant amb discreció i saviesa”, va dir Baró, parafrasejant el secretari d’estat del Vaticà, Pietro Parolin. En aquest sentit, Baró es va mostrar ferm a fer passes endavant quant a la defensa dels drets reproductius i sexuals de les dones a l’hora de mantenir “la línia vermella” que és el coprincipat.

ELS PERFILS TÈCNICS D'EDUCACIÓ, EN BREU

Educació preveu tenir enllestits tots els perfils professionals que engloben els tècnics d’educació per a aquest any. Així ho va manifestar el titular de la cartera, Ladislau Baró, que també va recordar que des del curs 2022-2023 han tingut 29 taules sectorials amb els diferents col·lectius.

La resposta de Baró va venir a una pregunta de la consellera general de Concòrdia, Maria Àngels Aché. En aquest sentit, la consellera de la minoria va remarcar que ja fa més de quatre anys que es va tard. El ministre li va argumentar que els terminis són “agosarats”, “més enllà de la crisi de la pandèmia”.
tracking