NOU BISBE COADJUTOR

Els altres protagonistes

El protocol va pactar els tempos justos d'arribada a la catedral entre el cap de Govern i Illa per tal que se saludessin just abans de l'inici d'un acte que va congregar més de 1.000 persones i una dotzena de mitjans acreditats, tot amb un dispositiu policia preparat per a l'ocasió.

Espot saludant Illa a l’entrada de la Catedral.

Espot saludant Illa a l’entrada de la Catedral.Fernando Galindo

Publicat per
La Seu d’Urgell

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’hora d’inici era a les 11 del matí, però la vida al centre de la capital de l’Alt Urgell ja es va trasbalsar un parell d’hores abans. Un dispositiu policial embolcallava l’entorn més proper a la Catedral de Santa Maria d’Urgell a primera hora del matí, un camí en línia recta des del seminari diocesà que va fer de pàrquing improvisat per a molts del voltant de 1.050 assistents –entre ells unes 150 autoritats tant andorranes com catalanes, 30 bisbes de l’estat espanyol, 100 capellans i més d’una dotzena de mitjans acreditats–. La multitud es va dividir entre la catedral i el claustre, dels quals 250 estaven en bancs, 600 en cadires i uns 200 dempeus.

Serrano arribant a l’acte d’ordenació.

Serrano arribant a l’acte d’ordenació.Fernando Galindo

El temps, en un principi, va respectar. L’arribada de les primeres autoritats va tocar sobre quarts d’onze, sent el president de la Generalitat dels més matiners. El cotxe oficial de Salvador Illa va entrar fins a la plaça davant de la catedral i en sortir l’esperava una comitiva de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, encapçalada pel seu alcalde, Joan Barrera. Després de les salutacions, van entrar dins el consistori, on Illa va firmar el llibre d’honor. Amb comptagotes van anar arribant les autoritats andorranes, on els membres de l’executiu –no així el cap de Govern– van arribar a la Seu amb un minibús i la resta amb cotxes particulars –des de tots els líders de les formacions parlamentàries i gairebé tots els cònsols de les parròquies fins al raonador del ciutadà o el president del consell superior de justícia–. El cap de Govern, però, no arribava i el rellotge jugava en contra.

També van començar a arribar nombrosos representants eclesiàstics, entre ells Serrano Pentinat, un moment d’especial atenció per als mitjans allà congregats. L’ubicació del camí donava temps a tothom a estar preparat perquè la línia recta entre el seminari i la catedral feia de passarel·la com en una desfilada de moda. Una munió de companys gràfics van fer anar els seus flaixos dels aparells com les campanes d’una catedral, i l’eventual protagonista ja va tenir el primer contacte del que seria la jornada d’avui: tots els ulls i l’atenció anirien centrats sobre la seva persona. Com el seu seguici, darrere seu es van personar a l’esdeveniment fins i tot membres directes de la Nunciatura i cardenals de la Santa Seu. No era per menys el dispositiu policial i l’organització del protocol, amb tants representants polítics i religioses de fins a quatre nacionalitats diferents. Especial deferència va tenir Serrano amb alguns d’ells, ja que en el seu discurs va exhibir el seu poliglotisme i va parlar en català, castellà, francès i italià –segur que també es podria haver atrevit amb el llatí–.

La gent anava i venia, però del dirigent del país encara no hi havia notícies. El dia va crear tanta expectació que fins i tot algun desorientat veí que feia les seves setmanals compres al mercat pels carrers contigus a la catedral mirava des de les tanques el rebombori que s’estava creant. El desembarcament dels prop de 300 veïns tarragonins es va fer amb temps, entre ells la família del bisbe coadjutor. Com sol passar, qui ve de més lluny sol ser el primer a trepitjar terra. Els particulars també s’hi anaven apropant i els membres de l’organització els desviaven cap a l’entrada lateral. Sense notícies d’Espot.

Els membres del protocol tenien previst que la salutació entre els dos dirigents es dugués com a darrer acte previ a la processó d'entrada. Si plovia, aquesta es faria dins, a l'aixopluc de la porta principal d'entrada. Si no, es faria fora. Tanmateix, la diea des de Govern era trobar-se just a la porta i que Illa tingués temps de passar abans per l'ajuntament de la Seu. De fet, des de protocol van avisar al cotxe d'Espot d'afluixar el pas en entrar a la Seu per donar més temps a Illa en el consistori urgellenc.

El síndic general, Carles Ensenyat, va arribar amb temps i es va col·locar davant de la porta, però el cap encara no arribava. A tocar de les onze, des del flanc dret es va començar a mobilitzar la comitiva catalana. Van recórrer els 50 metres que hi havia entre l’ajuntament i la porta de la catedral on es van palplantar, i la cara del síndic es tenyeix de tensió. Illa encara les primeres passes cap a la delegació andorrana quan els ulls d’Ensenyat es fixen endavant. Mentre comencen les salutacions d’Illa i els seus, un cotxe negre amb matrícula del Principat arriba a tota velocitat i tira del fre de mà a escassos metres de la porta. De la porta dreta de darrere hi baixa Espot. Algú avisa Illa, que finalitza abruptament amb les salutacions per donar-se mitja volta i rebre Espot. La massa de fotògrafs s’acosta com abelles a la mel i l’esperada foto arriba.

tracking