Les entitats lamenten “l’exili” dels pacients de salut mental

Les associacions de suport a les persones amb patologies de salut mental lamenten que els pacients que necessiten ser atesos en un centre d’alta especialització hagin de tractar-se fora del país. Les entitats parlen d’un “exili” que no afavoreix la integració futura dels malalts. Rosa Lluís, presidenta de l’Associació de Familiars per la Salut Mental, indica que la reclamació de construir un centre d’aquestes característiques al Principat “ve de llarg”. “Ja no és un dia, són molts anys”. El SAAS manté ingressats actualment 25 adults i una desena de menors en centres forans.

“No volem que els malalts estiguin exiliats fora d’Andorra per fer un ingrés de llarga durada”Sandra Cano, Presidenta de l’ADJRA

Lluís coneix el projecte de construcció d’un centre de salut mental a l’edifici del seminari de la Seu, un projecte liderat pel Bisbat al qual Salut ja s’hi ha sumat. La presidenta de l’AFMMA sosté que les associacions no secunden el pla: “Haver de traslladar-nos fora del país, encara que sigui a la Seu, suposa una gran dificultat. Ara, alguns familiars ens hem fet grans, però abans ens calia demanar permisos a la feina per poder atendre les cites amb els professionals sanitaris. Sempre ens hem vist obligats a adaptar-nos”. Lluís tampoc té clara l’adequació de l’entorn pel que fa a la integració: “Els pacients s’integraran a la comunitat de la Seu. No és una integració andorrana, en la seva societat. És una discriminació”.

“La manera d’atendre els pacients de salut mental ha canviat. Nosaltres ens hem d’adaptar a ells”Helena Mas, Ministra de Salut

Lluís considera que el Govern ha de fer els esforços per dotar Andorra d’un equipament que eviti traslladar pacients a l’estranger. “Hem de poder gaudir d’un centre polivalent que podria ser, fins i tot, un centre de referència. Sempre hem reivindicat un espai multifuncional que no allunyi els malalts. La lluita dels familiars sempre ha sigut aquesta. Cal buscar gent preparada al país”. Tot i la queixa expressada, Lluís valora positivament recursos com els pisos de suport o tutelats: “Sempre els hem reivindicat. Hi ha un ventall d’opcions ampli”. Quant al centre reclamat, diu que s’han presentat propostes, però, de moment, no han donat resultat: “Ens cal un full de ruta”.

Sandra Cano, presidenta de l’Associació en Defensa del Jovent en Risc, també remarca “el dolor” que provoca la distància entre el pacient i la família i assenyala que, quan “el vincle amb l’entorn es trenca”, els resultats terapèutics sovint no són els satisfactoris. “Veiem que fa falta un recurs per atendre els menors al país. Sempre que hem pogut, ho hem demanat. De fet, és un dels objectius del pacte d’estat de salut mental”.

Cano diu que des de Salut emfatitzen que cal treballar en matèria de prevenció, però “hi ha situacions que són sobtades, traumàtiques, i es cau, aleshores, en una malaltia mental”. “No volem que els malalts estiguin exiliats fora d’Andorra per fer un ingrés de llarga durada. Un menor té dret a romandre al país. Tothom en té”, apunta Cano, que no valora l’Àrea de Salut Mental de Nostra Senyora de Meritxell com un recurs de pes: “És una porta giratòria. El pacient s’hi està deu dies i després torna a caure”.

Dijous, Helena Mas, ministra de Salut, va apuntar que és partidària d’un model d’habitatge “plural” que permeti atendre les patologies de salut mental en funció de les “necessitats” i “el grau”. Mas va defensar un pla d’acció amb “disparitat de recursos”, entre els quals s’inclou el trasllat per aquells casos que requereixen un internament intensiu, un “tractament d’excel·lència que no podem tenir”.

Els recursos residencials dels quals disposa el SAAS són les llars amb suport assistencial, el suport a la pròpia llar i els centres d’alta especialització estrangers. En un futur, haurien de sumar-se el centre residencial de la Seu (exemple de la “sinergia entre territoris veïns”) i un centre de llarga estada rehabilitadora a Andorra (se n’està elaborant el pla funcional). “La manera d’atendre els pacients de salut mental ha canviat. Ens hem d’adaptar a ells”, va assegurar Mas, que va ressaltar, en el cas dels ingressats a l’estranger, els protocols de seguiment i retorn aplicats.