Pirineu Viu culpa Andorra de tots els mals de l’Alt Urgell

Evitar que Andorra sigui “l’horitzó” al qual es dirigeixi el territori pirinenc. Aquest és l’objectiu de Pirineu Viu, la nova plataforma ciutadana presentada ahir a la premsa a l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell. La plataforma, nascuda després de “l’èxit” de la campanya contra els Jocs Olímpics d’hivern, vol allunyar el model andorrà del Pirineu català, aturar una contaminació que ja ha començat, de fet. Especialment a l’Alt Urgell.

Pirineu Viu està formada per diverses associacions veïnals, col·lectius ecofeministes, sindicats laborals, casals i ateneus de poble, etc. L’extensió representada va des de la Vall d’Aran fins al Ripollès. Des d’Andorra, un dels agents impulsors que s’han sumat a la plataforma és la Coordinadora per un Habitatge Digne. La turistificació és la causa major dels problemes que han detectat al territori: augment del preu dels lloguers, desaparició del petit comerç, precarització del mercat laboral, degradació de l’ecosistema, etc.

“En termes generals, no volem que s’arribi a l’horitzó que representa Andorra”Arnau Corberó, Portaveu de Pirineu Viu

Arnau Corberó, arquitecte resident a la Cerdanya i portaveu de l’entitat, va apuntar ahir que la influència d’Andorra a la zona pirinenca catalana és “clara”. “L’arribada dels fons d’inversió a Andorra ha impactat als territoris del voltant. L’increment del preu de l’habitatge a Andorra és evident i té la seva afectació als territoris fronterers. La classe treballadora andorrana baixa a viure a la Seu i, en conseqüència, s’encareix el preu dels pisos. És una de les zones més tensionades del Pirineu”, va indicar Corberó, que va precisar la filosofia de la plataforma: “En termes generals, no volem que s’arribi a l’horitzó que representa Andorra.”

“Els governs no es plantegen cap full de ruta; cal una alternativa al model actual”
Bernat Lavaquiol, Membre de Pirineu Viu

El primer front d’acció de Pirineu Viu serà l’habitatge: “Cada any atacarem una problemàtica i l’habitatge és la més urgent. Té una afectació transversal, a més: territorial, de classe, vinculada també als col·lectius vulnerables... Ara, el focus mediàtic està dirigit a aquest problema i ho volem aprofitar.” Quant a la Cerdanya, el territori que coneix millor Corberó, va assegurar que “cada cop hi ha menys habitatge permanent”. “Tradicionalment, la Cerdanya s’ha orientat cap a les segones residències. El lloguer temporal s’ha accentuat molt i se’n fa un ús turístic. Per tant, el preu de les primeres residències augmenta. Hi ha molt menys habitatge assequible permanent.” La febre de les residències turístiques és tan alta que fins i tot s’ofereixen “lloguers fraudulents o sense contracte”. Corberó no va precisar quin tipus d’accions concretes es plantegen. Només va parlar de “concentracions o accions de reflexió”.

LLUITA DE FONS

Bernat Lavaquiol, membre de la plataforma i responsable de l’àrea de comunicació, va assenyalar que és necessari “un canvi de model econòmic; és una lluita de fons”. Lavaquiol, representant de l’Alt Urgell a la plataforma, va vincular l’empitjorament del panorama habitacional a la Seu al model turístic promogut pel Govern, que “vol atraure un turisme de qualitat, és a dir, de gent rica”. L’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell és un símbol de la lluita de Pirineu Viu: “És una infraestructura pagada per la Generalitat que serveix Andorra. Arriben vols de Barcelona, la resta del territori espanyol, Suïssa o Alemanya amb passatgers que es desplacen al Principat. El seu ús és doblement negatiu.”

Lavaquiol, però, va manifestar que l’encariment de l’habitatge ja no tan sols afecta la Seu d’Urgell (“una ciutat dormitori”), sinó que s’està escampant pels pobles del voltant. “Tot el nord està tensionat, no només l’Alt Urgell.” El problema –va reblar– és que “els governs no es plantegen cap full de ruta; cal una alternativa al model actual”.

Pel que fa al comerç, la proliferació de supermercats de grans cadenes a la Seu ha afectat el petit comerç: “Les botigues no poden competir contra les grans superfícies. De la mateixa manera que el pagès no pot competir contra BonÀrea. Ha de ser la població qui ha de decidir com s’ha de produir. A més, es parla sovint dels llocs de feina que generen aquestes grans superfícies, però són més els que es destrueixen.”