SISTEMA JUDICIAL
Els advocats s’uneixen contra l’abús de la presó provisional
Els lletrats es mobilitzen per estudiar una alternativa que eviti l’excés d’ús d’aquesta fórmula per part dels batlles.
Un visitant entrant al centre penitenciari de la Comella.
“El batlle pot decretar, en l’aute de processament o mitjançant aute posterior, raonant els motius d’aquesta mesura excepcional endemés d’aquells que consisteixin en la imputació del delicte al processat, la presó provisional o l’arrest provisional, en qualsevol de les seves tres modalitats, del processat per un delicte...” Aquest paràgraf forma part de l’article 103 del Codi de procediment penal, el qual està sent qüestionat pel Col·legi d’Advocats d’Andorra i altres lletrats de forma individual, perquè es considera que se’n fa un abús, a vegades discriminatori, i que alhora està suposant un increment d’interns a la presó sota aquest règim amb estades excessivament llargues.
Aquest va ser el tema central que es va debatre dimecres al col·legi. No és pas la primera reunió, ja se n’han mantingut d’altres anteriorment, i encara que s’avança de manera lenta, però constant, fonts properes a l’organisme van assegurar que l’objectiu final és presentar una proposta als grups parlamentaris per a un canvi de legislació en aquest àmbit. El debat, qualificat d’“incipient”, preocupa gran part d’advocats del país perquè el temps de presó preventiva s’allarga en el temps, sovint perquè el batlle al·lega que necessita més temps per fer la instrucció, justificació darrere la qual s’amaga la manca de recursos que encara té la justícia.
Normalment, es justifica la presó preventiva pel risc de fuga, un argument que perjudica majoritàriament les persones estrangeres, i que alguns lletrats consideren discriminatori, ja que freqüentment es tracta de delictes que acaben amb l’expulsió.
Altres motius pels quals un batlle recorre a la presó provisional és quan la llibertat del processat representa un perill per a la seguretat pública, o bé que el fet hagi causat alarma social; si existeixen motius, tenint en compte les circumstàncies dels fets i la gravetat del delicte i la pena assignada, per creure que el delinqüent intentarà sostreure’s a l’acció de la justícia, o si el delicte ha causat un perjudici a un tercer i no ha estat presentada una caució o una fiança suficient.
Actualment, a la presó hi ha 78 interns, i la xifra màxima a la qual s’ha arribat va ser de 84. Es tracta d’una població reclusa elevada per a Andorra, provocada, a banda de le presó preventiva, per l’aplicació de les ordenances penals que obliga a complir la pena quan s’ha comès una segona infracció, encara que es tracti de la conducció en estat ebri.
La modificació legislativa que intenta promoure l’òrgan representatiu dels advocats promourà un límit màxim de la presó preventiva, a l’entorn dels sis mesos. “S’està convertint en un compliment anticipat de la pena”, descriu gràficament un lletrat, decisió encara més injustificada quan l’acusat és declarat innocent. Aquest no és l’únic article que els professionals de l’advocacia plantegen reformar, però sí el que té una major incidència en el procés. Hi ha interès a reformar l’apartat que fa referència a la confiscació dels béns i altres mesures que ajudin a escurçar el període d’instrucció, bàsic per evitar el retard de les sentències pel qual el Tribunal Constitucional ja ha decretat diverses ordres d’indemnització.
Andorra és un dels països europeus amb un percentatge més elevat de presos que no han estat condemnats, una situació que ha destacat reiteradament el Consell d’Europa en els seus informes.
CONFERÈNCIA SOBRE ÈTICA JUDICIAL I LA RELACIÓ AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
En el decurs de la ponència va desgranar les raons per les quals els magistrats han de ser pedagògics en les seves sentències, així com la necessitat d’impulsar la comunicació judicial amb els mitjans de comunicació, que ha de ser “neutra, clara i objectiva”. També va remarcar la necessitat de millorar la comunicació judicial per donar a conèixer el funcionament de la justícia a la ciutadania, explicar la feina que s’impulsa des de les diferents instàncies i evitar les informacions parcials o inexactes, sempre des de la imparcialitat.