REPORTATGE
Creixement moderat
L’economia acabarà l’any amb un increment modest però gens preocupant, segons els economistes. La dependència d’Espanya no es visualitza clarament en aquesta previsió.
Uns obrers de la construcció, un dels sectors que més aporten a l’economia.
La Cambra de Comerç va presentar fa dues setmanes l’informe econòmic en el qual destacava el creixement de l’economia andorrana durant els primers sis mesos del 2024. El document detallava que l’economia del país va experimentar una evolució positiva durant el 2023, amb un creixement del PIB real de l’1,4% i també mencionava que durant els primers mesos del 2024, l’economia ha mostrat una tendència moderadament positiva, amb un creixement real del PIB de l’1,6% interanual en el primer trimestre. Arran d’aquestes dades, dos economistes es pronuncien sobre com preveuen que siguin les perspectives per a finals d’any.
“Tindrem una petita acceleració, però no tan forta com tocaria amb la relació econòmica que tenim amb Espanya”, assegura l’economista en cap del Grup Andbank, Àlex Fusté. Segons l’expert, el creixement econòmic del Principat té una dependència d’Espanya per la seva proximitat. De fet, històricament, quan l’estat espanyol creix, Andorra ho fa un 0,3% menys de mitjana, aproximadament. La perspectiva és que a Espanya a finals d’any la seva economia experimenti un creixement perquè actualment és dels països que més ho estan fent dins de la Unió Europea, atès que pràcticament no exporta a la Xina i no l’afecta tant la guerra d’Ucraïna com als estats del nord d’Europa perquè rep l’energia d’altres països. En aquest sentit, “Andorra creixeria entre el 2 i el 2,5% en el conjunt econòmic”, indica Fusté, que explica que el país veí ho faria un 2,8.
De totes maneres, Fusté comenta que “no creixem tan bé com Espanya perquè hauríem de fer-ho el 2,5%, però probablement no ho fem”. Si enguany no es manté la mitjana històrica de creixement del 0,3% és perquè “alguna cosa s’ha trencat” i això és a causa de “les dinàmiques d’Andorra”, precisa l’economista.
“Les matriculacions de turismes durant la primera meitat de l’any van caure un 16%; la demanda d’electricitat és plana i creix al voltant de l’1,4%; i els assalariats mostren molt poc creixement, i aquest poc creixement es deu a la construcció i si la construcció s’atura, el nombre d’assalariats començarà a decréixer”, manifesta Fusté, que agrega: “El mercat laboral és vulnerable perquè depèn d’un sector i el mercat no està diversificat”. Tot i això, el creixement del país serà per sobre del de l’Eurozona, que és del 0,8%. Per a Fusté, la bona notícia és que es creix més que Europa; en canvi, la dolenta és que no serà un creixement tan “bo com el que tocaria” tenint en compte la dinàmica espanyola.
“Creiem que el creixement econòmic es moderarà, ja que el consum es podria ressentir per les pujades de preus acumulades aquests darrers anys”, explica en aquest cas el director d’Inversions i Estratègies de Mercat de Creand Asset Management, David Macià, que afegeix: “En tot cas hauria de ser quelcom molt suau”.
Per a Macià, aquest creixement moderat serà per diversos factors. “D’una banda, el mercat laboral preveiem que continuï molt sòlid (l’atur voreja mínims). Tanmateix, la inflació s’està moderant també, ajudada entre altres coses per la davallada en el preu del petroli, que permet alliberar renda disponible per als ciutadans –costa menys diners encendre la calefacció o omplir el dipòsit del cotxe–”, explica Macià, que afegeix: “Per acabar, una inflació sota control hauria de permetre al Banc Central Europeu continuar abaixant els tipus d’interès de forma molt gradual, cosa que reverteix en un cost inferior dels crèdits i hipoteques”.
En aquest sentit, Macià conclou que “tot plegat apunta a una desacceleració molt suau de l’economia, en cap cas preocupant, acompanyada per una menor inflació i un entorn de tipus més baixos”.