En venda les parcel·les per al complex de luxe de la Gonarda

Una de les premisses que persegueix la llei òmnibus és el setge a les promocions immobiliàries estrangeres que tanta influència directa han tingut i tenen sobre l’actual crisi de l’habitatge al país. Una de les darreres promocions a les quals van admetre la llicència i els permisos abans que es tanqués l’aixeta és la d’uns terrenys a la Gonarda que ocupen la frivolitat de 58.500 metres quadrats que es destinaran a un complex de luxe a tocar dels límits entre la Massana i Ordino –de fet, els treballs ja s’estan duent a terme i traspassen la frontera entre les dues parròquies–.

Segons informa el diari espanyol El Confidencial, la propietat dels terrenys és del fons espanyol Mint Lane Capital, darrere del qual hi ha el capital de diversos family office de l’estat veí i que actua en el mercat del sud d’Europa. Aquest fons té el 80% del projecte, i l’altre 20% pertany a diversos inversors andorrans. El projecte està valorat en 190 milions d’euros, un cop es completin tots els habitatges i, només amb la venda de les parcel·les, el fons preveu aconseguir entre 65 i 70 milions d’euros els propers tres anys, tal com indica El Confidencial.

El complex de luxe, batejat com a Exclusive la Gonarda, tindrà parcel·les que van des dels 750 metres quadrats fins als 2.000 metres quadrats i sobre aquests terrenys s’han projectat quatre tipologies d’habitatge, amb superfícies que oscil·len entre els 360 metres quadrats i els 650 metres quadrats.

El mitjà del veí del sud informa que el terreny ja té completats els treballs d’urbanització al 70%, amb unes obres que començaran a simultaniejar-se amb la venda de parcel·les. En aquest sentit, el fons activa la compra com una operació de sòl perquè el full de ruta del fons d’inversió passaria, segons diu El Confidencial, per completar la urbanització i vendre els sòls tant a particulars que volen fer autopromoció com a promotores interessades a adquirir diverses parcel·les. L’objectiu de Mint Lane se centraria a desenvolupar urbanísticament totes les parcel·les i vendre-les amb el segell del prestigiós estudi d’arquitectes Lamela, despatx que ha dissenyat les futures vil·les. De fet, han comptat amb el suport de l’estudi d’arquitectura andorrà M31 Estudi.

El diari espanyol defensa que, a més d’aquesta primera inversió, la voluntat dels fons és tancar entre tres i quatre operacions més i, de fet, actualment analitza diverses alternatives tant en l’àmbit residencial com en l’hoteler al Principat.

LA ZONA MÉS SOL·LICITADA

Les dades incloses a la Memòria del departament d’Urbanisme del 2023 indiquen com la Massana va ser la parròquia que més sol·licituds entrades als comuns per dur a terme un projecte urbanístic va rebre, amb un total de 87, juntament amb Encamp (77), Canillo (75) i Escaldes-Engordany (73). Andorra la Vella, per la seva banda, en va rebre 65, mentre que Ordino i Sant Julià de Lòria són a la cua amb 56 i 48, respectivament.

Diferents comuns han anat aprovant moratòries a la construcció des del 2023, amb Ordino com la primera parròquia el maig de l’any passat. La Massana, per la seva banda, va decretar la mateixa mesura a finals d’abril d’aquest any amb el motiu de fons de començar amb el procés de redacció de la nova revisió del POUP. Dos mesos més tard, al juny, el comú que encapçala Eva Sansa va aprovar establir un sistema de quotes a la construcció amb una superfície màxima autoritzable anual de 22.548 metres quadrats –una xifra que es va assolir calculada amb la mitjana de sostre construït entre el 2000 i el 2022–. Malgrat ser un terreny compartit entre la Massana i Ordino, i només per posar en context la magnitud del macroprojecte, l’àrea a la Gonarda en què s’edificarà la zona residencial de luxe és un 60% més gran que la superfície màxima autoritzable a la parròquia després la moratòria comunal.

L’objectiu de la moratòria és evitar, en definitiva, que la sobreexplotació del sòl sobrepassi la capacitat de càrrega màxima de les infraestructures de la parròquia. Una finalitat que en aquest cas no s’ha arribat a temps de frenar i que convertirà aquesta zona en una de les més selectes i exclusives del país, tal com es ven, a costa de la destrucció de l’entorn natural.