“El cant m’ha complementat i m’ha donat una visió més general”

És de València i té estudis superiors de guitarra i un doctorat en música per la Universitat Politècnica de València. Porta molts anys fent col·laboracions amb Kenya i l’any passat va actuar amb African Women’s Orchestra.

Per què es va endinsar en el món musical?

Mai hauria pensat que m’hi dedicaria professionalment, però des de molt petit em va atreure la música i amb 11 anys ja rascava una mica la guitarra. I a poc a poc vaig començar a tenir interès pel que fa al món clàssic, però la meva intenció no era dedicar-m’hi. Al cap d’un temps, estava guanyant diners amb la música.

I va tenir alguna influència?

Sí, de tota la gent que tenia al costat que tocava i feia música. No només em vaig interessar pel món de la guitarra, sinó també pel món coral, que m’ha entusiasmat molt des de sempre.

Com és el cant coral?

Doncs és un complement extraordinari per a un instrument solista com el meu, la guitarra. I és part de la formació clàssica al conservatori des de ben petit, per així tenir un contacte amb la veu i la música en conjunt. El cant m’ha complementat i m’ha donat una visió molt més general i també la possibilitat d’acostar-me a repertoris als quals com a guitarrista clàssic normalment no tens la possibilitat d’apropar-te.

I com va sorgir la idea de treballar a l’Àfrica?

Sempre m’ha agradat molt l’ensenyament i des de l’any 2005 vaig tenir la possibilitat de començar a treballar dins del món de la cooperació musical. En aquell moment, era una qüestió molt nova i que es treballava molt poc, ja que la música mai s’ha vist com un element indispensable en el món de la cooperació. Llavors vaig començar a treballar a l’Institut Internacional de Música Ibèrica.

Què va fer en aquest institut?

Vam desenvolupar projectes a tot el món, començant pel Marroc i Palestina. I també en molts països de l’Àfrica. Amb els meus contactes i experiència dins del món de la cooperació musical, quan tinc la possibilitat de fer un concert en un país africà intento buscar una institució d’ensenyament musical on pugui acostar-me a fer un treball de cooperació.

Com reben aquestes sessions els ciutadans?

Tenen uns recursos molt limitats i no tenen una formació com la que podem tenir a Europa, i arriben on arriben, però malgrat les seves limitacions tècniques són capaços d’afrontar reptes artístics molt importants i interessants. Amb creativitat i molt esforç, passen per damunt de les dificultats que tenen. L’experiència és extraordinària i l’Africa Women’s Orchestra és l’últim conjunt amb què he tocat.

I com ha anat?

Són només dones, i no gaires tenen accés a la música; per tant, el que intenten fer és que puguin accedir a tocar un instrument en un ambient on se sentin protegides. Ha sigut increïble.

Qui ha fundat la companyia?

Wandiri Karimi i Keziah Ntwiga. El projecte no només celebra la música, sinó que posa en relleu les històries de les dones africanes.