REPORTATGE
‘Quo vadis’ DA?
DA passa per un moment de màxima complexitat per la reformulació de tot l’ideari i el funcionament intern.
Els responsables de DA a l’última reunió de l’executiva.
La situació actual de DA és complexa tant pel que fa a les bases programàtiques com al funcionament intern. Més enllà de la conjuntura és la conseqüència lògica que Govern i consellers, per un cantó, i el partit com a tal, per un altre, són dos ens independents que no estan interconnectats. Des dels estaments de poder se l’ha deixat de banda, no se l’ha cuidat, i tampoc s’han repartit responsabilitats entre els militants de segona línia. En paraula no es creu en el partit com a actor rellevant de l’univers polític. Toni Martí tampoc hi creia i el tolerava amb prou feines, però poc o molt se n’ocupava. Espot ni això. Entre una cosa i l’altra DA es veu abocat a un profund debat intern per decidir què ha de ser i cap a on ha d’anar. No fa gaires anys, Jordi Cinca, Gilbert Saboya i el mateix Xavier Espot eren, entre d’altres, ferms candidats a succeir Toni Martí com a cap de Govern. Com així va ser. Ara feina hi ha per trobar un relleu amb garanties i que hi vulgui anar en un entorn cada cop més incert i advers. Com és possible que cap dels que podrien anomenar barons de DA –ministres, consellers, cònsols i consellers de comú– hagi donat la cara, ni que sigui a les xarxes socials, en defensa de l’acord d’associació? Com és possible que des dels òrgans directius no se’ls hagi cridat a capítol per aquesta falta de compromís? Encara que, ben mirat, no és la primera vegada que deixen sol Xavier Espot en una qüestió cabdal. Quan pocs dies abans de les generals passades va aparèixer un pamflet que el calumniava i l’insultava fins a límits inimaginables, també van callar i mirar cap a un altre costat. Tots. Pot funcionar un partit dirigit des de l’estranger? El secretari general de DA, Vicenç Mateu, no viu de manera permanent a Andorra per la responsabilitat institucional que ocupa. Una realitat controvertida i anòmala que d’una forma o altra afecta el funcionament dels partits en general, però que és particularment greu amb DA per les responsabilitats de govern en l’àmbit nacional i local que té. La diagnosi és clara: no hi ha lideratge i el que és més greu, no preocupa a ningú.