Indemnització a un pacient per una negligència mèdica

El SAAS haurà d’indemnitzar un home de 55 anys a causa d’una negligència durant l’atenció mèdica que va rebre i que va provocar que no pogués tornar a treballar. Així s’ha confirmat després que el Tribunal Superior desestimi el recurs d’apel·lació que va presentar el SAAS. Els fets es remunten al 19 de setembre del 2018, quan un pacient va acudir als serveis d’emergència de l’hospital per una espondilitis anquilosant –una forma crònica d’artritis– i cefalees, però durant l’estada a l’hospital va presentar migranyes, un nivell elevat de dolor, una “notable” hipertensió arterial, mareig i visió borrosa. Uns símptomes que la defensa va indicar que requerien “una tomografia computeritzada (TC) urgent” que no es va realitzar i que podria haver detectat i previngut l’hemorràgia cerebral que va acabar patint el demandant.

En canvi, a l’hospital van tractar l’home de l’artritis i la cefalea i li van donar l’alta amb la indicació de visitar el seu metge de capçalera en les pròximes 72 hores i tornar a urgències en cas que els mals empitjoressin. Després de la visita amb el metge de capçalera, l’estat del pacient va empitjorar, per la qual cosa va ser traslladat a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on, després de detectar-li una hemorràgia subaracnoidal (HSA), va ser derivat a l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. En aquest centre, es va diagnosticar un trencament d’aneurisma amb HSA i infarts cerebrals múltiples, que el van deixar incapacitat per poder treballar.

Per aquest motiu, el demandant va denunciar el SAAS per negligències, ja que van obviar els seus símptomes i, en conseqüència, la secció administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda el 28 de novembre del 2023, declarant la responsabilitat administrativa del SAAS i condemnant-lo a abonar una indemnització a l’afectat corresponent a 462 dies de baixa laboral, més un increment del 50% pel que fa a la pensió d’incapacitat parcial permanent (IPP), que es calcula tenint en compte tant les seqüeles com la pèrdua econòmica per la impossibilitat de tornar a treballar. Al seu recurs, el SAAS va adduir que s’haurien d’abonar només 215 dies de baixa laboral i que no s’hauria d’aplicar el 50% extra, ja que l’import que resultaria de no aplicar-lo “ja és equivalent al salari que l’agent argumenta que cobrava cada mes”, segons llegeix el recurs que finalment el Tribunal Superior de Justícia va desestimar el 19 de setembre passat.