La falta de ventilació al pis va ser decisiva en el cas del toluè

La parella que el febrer del 2022 va haver d’abandonar el domicili per la toxicitat provocada pel producte que havia usat la constructora contractada pel veí per aïllar una paret ha rebut un nou revés judicial. Des de llavors que litiguen perquè es forci el veí a retirar la cola emprada, que conté toluè. Però dos anys després del pronunciament de la Batllia desestimant aquesta pretensió, la sala civil del Tribunal Superior ha confirmat íntegrament la sentència de la primera instància. “La pertorbació ha estat involuntària, i l’afectació produïda ha estat temporal, participant en la seva durada extensa la conducta dels mateixos demandants, que es negaren a ventilar, ometent les recomanacions que se’ls efectuaven”, conclouen els magistrats a la resolució a la qual ha tingut accés el Diari. La sala no nega els perjudicis a la parella demandant –“van patir unes molèsties o pertorbacions significatives derivades de les olors a cola i presència de toluè en el seu pis”–, però les situa en l’àmbit del que el dret civil qualifica “d’immissió” i que fa referència a les interferències de l’activitat d’un propietari en una finca veïna de manera involuntària. Immissions, puntualitza la sentència, que poden ser objecte d’una altre tipus d’acció per la via civil per reclamar els danys. No pas pel mecanisme de tutela sumària emprat pels demandants, Manel Álvarez i Virgínia Claverol, per les característiques dels fets jutjats.

La qüestió de la ventilació és determinant per al Superior, com ja ho va ser per a la Batllia. Els fets acreditats són que fruit del producte emprat un seguit d’olors i substàncies volàtils traspassen a l’immoble veí. El 27 de febrer la parella alerta els bombers, que constaten l’afectació i recomanen als demandants i a la constructora que feia la reforma a l’altre habitatge una bona ventilació de les unitats immobiliàries. L’endemà la parella acudeix a urgències amb cefalees, picor d’ulls i de coll, reben tractament farmacològic i se’ls recomana deixar el pis i ventilar per eliminar la substància en suspensió. El 2 de març acudeix a l’immoble un inspector del Govern i determina que allà no s’hi pot viure fins a eliminar l’aire contaminat i l’aturada dels treballs de col·locació de l’element d’aïllament. El 7 i el 18 d’aquell mateix mes, en visites successives, es comprova que l’olor persisteix i s’insisteix en la necessitat d’airejar els espais. Un informe tècnic encarregat pels perjudicats determina que la concentració de toluè a l’immoble el 10 de març supera en 16 cops els valors de referència admesos a Europa. En aquest context és en el que insten una demanda en tutela sumària contra el veí, la constructora i l’arquitecte de les obres, sol·licitant amb caràcter urgent l’aturada dels treballs i la retirada del producte tòxic. La Batllia la desestima i Álvarez i Claverol interposen el recurs al Superior que s’ha resolt després d’una vista oral celebrada fa vint dies. Quant als elements de fons, argumentaven que s’havia usat el producte de manera negligent, fet que els impedia continuar vivint al pis, i replicaven que se’ls atribuís la responsabilitat de ventilar permanentment l’immoble quan eliminar el toluè requeria la retirada del producte.

La sala civil del Superior no veu negligència en l’ús del producte perquè “no obra en autes cap mena de prova que permeti considerar que la cola no s’instal·lés en les condicions assenyalades pel fabricant”, i hi afegeix que “tampoc es pot considerar que el producte instal·lat no fos l’adequat per a interiors” perquè la fitxa tècnica diu que pot usar-se per a encolar moqueta. La qüestió determinant per als magistrats és si la ventilació era només una mesura pal·liativa –com han defensat des de l’inici els demandants. I en aquest punt indiquen que tots els experts que intervenen en el procés havien coincidit que amb l’assecament complet del producte adhesiu les emissions de toluè disminuïen progressivament “fins al punt d’esdevenir innocus”, però que n’era determinant la ventilació i que “va ser pràcticament nul·la”.

En aquest punt qualifiquen “d’especialment il·lustratives” les proves que una empresa especialitzada va fer dos mesos i mig després de la reforma. En una primera, abans de ventilació, els mesuraments determinaven encara una concentració superior als màxims permesos, però baixaven a valors de “rang de confort” després de quinze minuts de fer passar aire. L’autor de l’informe va determinar que el toluè podria haver desaparegut en cinc dies amb la ventilació adequada.

LA SENTÈNCIA

1 Afectació acreditada el febrer del 2022

Els bombers i tècnics de Govern comproven en visites successives al febrer i al març l’aire contaminat a l’immoble de la parella demandant. En tots els casos se’ls insta a ventilar l’immoble per eliminar la toxicitat.

2 Reclamen la retirada del producte

Els demandants acudeixen a la justícia perquè reclamen que l’habitabilitat del seu immoble passa perquè el veí retiri el producte usat per a l’aïllament d’una paret. La Batllia i ara la sala civil del Superior rebutgen l’argument.

3 Perjudicis, però involuntaris i temporals

La sentència admet els perjudicis patits, però conclou que va ser una afectació involuntària i temporal i que els mateixos demandants han contribuït a estendre “ometent les recomanacions que se’ls efectuaven”.