Pau Debon

Cantant d'Antònia Font

“Antònia Font ja no és el 100% de les nostres vides”

Antònia Font se situa a la part alta de la història del pop català. Avui al vespre tocarà a la sala Prat del Roure d'Escaldes

Els integrants d’Antònia Font, amb Pau Debon al centre.

Els integrants d’Antònia Font, amb Pau Debon al centre.Antònia Font

Publicat per
Gerard Mur | Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Pau Debon, la veu a través de la qual parla tota la banda, conversa amb el Diari sobre el sentit de tornar als escenaris després de nou anys de pausa.

Presentaran el darrer disc (‘Un minut estroboscòpica’) o plantegen un altre tipus de recital?

No serà ben bé un concert de presentació. Aquesta gira la vam pensar d’una altra manera, tot i haver coincidit amb la publicació de l’àlbum. És una gira de retorn amb dues parts: una primera branca amb dotze concerts en grans escenaris, i una segona part que ens ha portat per escenaris de petit format. Ha estat, simplement, una gira de retorn amb un disc nou al mercat. Pensa que portàvem nou anys aturats i no dúiem un camí fet.

“Ens hem pogut espolsar la pressió d’haver de gravar un disc rere l’altre”

Tocar en un escenari de petit format implica un canvi respecte dels grans concerts?

El plantejament canvia una mica. Pensem un repertori més adient per a escenaris més recollits, amb una qualitat del so més bona. Els matisos, que tant ens agraden, hi tenen cabuda, cosa que no passa en un gran concert, amb més potència, però els detalls es perden. Els teatres ens permeten tocar temes més delicats.

Si parlem de l’últim disc, l’oient hauria de trobar un concepte que el lligui o després de nou anys hi havia massa fronts oberts?

No és un disc gaire conceptual, com sí que ho pot ser algun dels anteriors. La idea que travessa el disc és la de tornar als orígens del grup. Les lletres són molt mediterrànies. Tot té un toc molt domèstic i l’humor és poc terrenal. L’últim disc abans d’aturar-nos va ser un treball experimental. Ara volíem oferir un retorn a l’inici d’Antònia Font.

És el seu treball més racional i relaxat després de nou anys de pausa?

No. Estàvem aturats, però no fèiem res. El grup estava congelat. Pel que fa al temps de gravació i producció, hem treballat durant un període similar al dels altres àlbums. Pràcticament hem mantingut la mateixa manera de treballar. El gran canvi que ens vam trobar durant la gravació van ser els avenços tecnològics, però no hi vam entrar gaire. No acostumem a introduir gaires efectes o samples, coses que no puguem generar a l’escenari.

N’ha sortit ja un clàssic, d’aquest últim disc?

El primer single és el tema que més ha sonat, però hi ha altres cançons que van agafant força. Oh la la, per exemple, que és una cançó amb una tornada molt suau, està agradant bastant. I Amants perfectes, cosa que no m’esperava perquè és una cançó d’amor lenta. Quan la toquem, també agrada molt.

Són un grup illenc, de naturalesa marcadament marítima, i ara tocaran en un país d’alta muntanya. Això modifica res a l’escenari?

No, res. Entenem, simplement, que el públic té una visió diària del món diferent. Tot i que parlem molt del mar perquè som mallorquins, també ens considerem un grup molt universal. Podem descriure un territori concret, però molta gent que no és de costa se sent propera al nostre món.

Després d’una interrupció de gairebé deu anys, Antònia Font ha reobert un període d’activitat més o menys continuada o ha estat un retorn per celebrar el grup i tornar-se a recollir?

No ho sabem. Ens vam plantejar aquest retorn sense cap mena de pressió. Segons com ens trobem al final de la gira, decidirem una cosa o una altra, fer un disc o no. Si tot s’acaba aquí, no passa res. Ens hem pogut espolsar la pressió d’haver de continuar, d’haver de fer un disc rere l’altre, de plantejar-ho tot a anys vista. Antònia Font ja no és el cent per cent de les nostres vides. Una vegada acabada la gira, seurem i veurem què fem.

Suposo que poder viure sense pressió és el resultat d’haver publicat bon material i, sobretot, d’haver sabut gestionar el rumb del grup.

Podem dir que tenim una experiència que ens guia sobre les decisions que hem de prendre ara. Vam aparcar el grup en un moment en què funcionava. Omplíem concerts, però estàvem cansats. No teníem la força per començar un altre projecte. Si ets honest amb el públic, no pots començar a gravar un disc sense estar al cent per cent. Aquest ofici no funciona al 50%.

tracking