MORAL PÚBLICA
Cairat titlla d’immoral Majoral per la venda de l’edifici de Catsa
El cònsol critica que el conseller col·laborés amb inversors estrangers en un projecte immobiliari a l’edifici històric
L’edifici de Catsa.
“Reprovable i immoral.” El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, no va mossegar-se la llengua en el consell de comú d’ahir al migdia. En les declaracions posteriors a la sessió va criticar, amb un to força més dur de l’habitual, que en els darrers mesos el conseller de la minoria Josep Majoral hagi estat treballant com a assessor en un projecte immobiliari d’inversió estrangera a l’antiga fàbrica de la Cooperativa Andorrana de Tabacs, SA (Catsa). “Nosaltres, com a comú, n’hem tingut constància relativa des del moment en què el senyor Majoral ha entrat documentació i ha demanat informació al tomb dels paràmetres de l’edifici. El que trobo certament reprovable i immoral és que el 12 de desembre anunciés en un debat electoral que volia treballar conjuntament amb el Govern per adquirir aquest immoble i just uns mesos després treballi pel seu interès particular”, va sentenciar Cairat.
“[Majoral] Ha entrat documentació i ha demanat informació [sobre l’edifici]”
“No es pot entendre Andorra i [...] la nostra parròquia sense la indústria del tabac”
Majoral, per la seva part, va afirmar, davant els atacs del cònsol, que no té “cap compromís amb la propietat” de l’edifici i va assegurar que desconeixia el projecte que s’hi pretenia tirar endavant. “No tinc res signat”, va remarcar. El que sí que va admetre és que els promotors del projecte van proposar-li que el seu gabinet d’enginyeria s’encarregués de la instal·lació elèctrica de l’edifici. “No represento ni la propietat ni els interessos de ningú. L’únic que represento són els meus interessos, que són treballar per guanyar-me la vida amb els projectes que porto a terme al meu depatx. La pel·lícula acaba aquí”, va afirmar. Segons va poder confirmar el Diari, fa uns dos mesos Majoral va signar una sol·licitud d’alineacions i rasants sobre l’edifici, imprescindible per determinar fins a quina alçada pot construir-se a la parcel·la i els límits de l’edifici respecte de les voreres.
“L’únic que represento són els meus interessos, que són treballar per guanyar-me la vida”
“El que trobem a faltar és concreció de per què [els edificis protegits] són béns catalogables”
PER QUATRE MILIONS
Fins al començament de l’estiu l’edifici era propietat de Catsa. La societat va vendre l’immoble a un grup d’inversors estrangers per quatre milions d’euros. El preu inicial proposat per Catsa era de cinc milions. La parcel·la dona al riu Valira, i en aquest punt s’ha de construir un mur de protecció per evitar inundacions. Fa uns anys el Govern va signar un acord amb la propietat pel qual l’executiu es comprometia a finançar les obres. El soci majoritari de Catsa és Christian Pérez. L’empresari andorrà compta, entre altres socis destacats, amb el suport de la família Pintat Forné, molt influent a la parròquia.
En la sessió de consell va aprovar-se, a proposta de la majoria amb el vot a favor de tots els consellers presents a la sala, incloure el conjunt arquitectònic format per l’antiga fàbrica de Cal Rafeló i la fàbrica Reig, així com l’antiga fàbrica de Catsa, en el catàleg de patrimoni cultural comunal. La catalogació prohibeix als propietaris enderrocar els edificis i els obliga a preservar-ne les façanes i la volumetria. Paral·lelament, el comú estudiarà aprovar avantatges fiscals per facilitar la rehabilitació dels elements inclosos en el catàleg comunal. Caldrà veure com aquesta decisió del comú afecta l’operació immobiliària projectada a l’edifici.
Cairat va destacar la importància de protegir els immobles. “No es pot entendre Andorra i, més concretament, la nostra parròquia sense la indústria del tabac”, va afirmar. Tot i donar suport a aquest punt de l’ordre del dia, Majoral va expressar algunes reserves. “El que trobem a faltar és concreció de per què són béns catalogables. A Sant Julià hi ha més edificis que donaven servei a la indústria del tabac amb un interès igual o superior”, va argumentar.
La decisió de catalogar els edificis està avalada per informes tècnics. El cultiu del tabac a Andorra va iniciar-se al segle XVII, i a final del segle XIX es van començar a construir les primeres manufactures. Rafael Reig Sans, pioner de la indústria del tabac, va transformar el seu petit taller, construït el 1880, en la fàbrica de Cal Rafeló el 1909. Era la primera fàbrica de tabac del Principat. Posteriorment, el 1957, va construir-se la nova fàbrica Reig, d’estil racionalista. L’any 1962 va inaugurar-se la fàbrica de la Catsa als afores de la parròquia.