Diversificar els ingressos i tenir més socis, principals reptes de les ONG

Una associació amb menys de 30.000 euros d’ingressos a l’any i sense superàvit, que treballa en l’àmbit local oferint assistència directa a les persones amb discapacitat i a les famílies, que depenen de les subvencions públiques i dels donants particulars per finançar els projectes i que tenen òrgans de govern amb menys de nou membres (el 64%), sense personal assalariat i amb voluntariat puntual. Aquest seria el perfil de les ONG del país que es desprèn de les dades incloses en el baròmetre de la solidaritat, que es va presentar ahir i que suposa un primer treball per “conèixer el pes de les ONG o tercer sector a Andorra”, segons va assenyalar el director del grup de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació, Joan Micó, i també per saber quins són els seus principals reptes.

Entre aquests hi hauria “diversificar els ingressos perquè hi ha una dependència de la subvenció pública”, la qual cosa fa perillar el pressupost d’aquestes entitats. També una major inclusió de la dona en càrrecs directius, incrementar socis i ser més inclusives serien altres de les fites a millorar. I quant a la implicació social, el gran repte seria que les empreses s’involucrin més a través de la responsabilitat social corporativa a fer donacions a les ONG, ja que actualment el percentatge és del 3,7%, lluny del 17,5% que es registra a Espanya, tal com va destacar la cap de projectes d’Andtropia, Mercè Miguel, que també va subratllar la importància d’aquest estudi per tenir un primer informe sobre la situació per avaluar en el futur l’evolució.

D’aquesta manera, Miguel va destacar que “un punt a reflexionar” és precisament el baix percentatge d’empreses implicades en les ONG i va afegir que tant les entitats s’haurien “d’acostar” a les empreses com les empreses potenciar la responsabilitat social corporativa. A més, va destacar que el fet que un 72% de les ONG enquestades treballin exclusivament en l’àmbit nacional també és un punt favorable per a aquesta implicació, ja que sovint “una de les temàtiques que més agrada” a les empreses és precisament aquest treball nacional. Miguel va afirmar que “confien plenament” que la llei de mecenatge serveixi d’impuls a aquestes donacions i es va mostrar convençuda que en següents estudis aquesta serà una de les dades que caldrà avaluar perquè hi ha “un marge de millora interessant”. Miguel va alertar que el fet que les entitats siguin tan dependents d’un sol donant com pot ser l’administració pública és “preocupant”.