El Govern estudia com rebaixar la presó provisional

El ministeri de Justícia i Interior està treballant en canvis al Codi de Procediment Penal per, entre altres modificacions, reduir els terminis de la presó provisional. Ho va explicar la ministra Ester Molné després de la cerimònia de la toga, que va tenir lloc ahir al Centre de Congressos de la capital. Molné va apuntar que encara no tenen una idea clara de quina serà la modificació que es proposarà, però que a l’avantprojecte de llei sobre el qual estan treballant es reflecteix la voluntat de tocar a la baixa els terminis de la presó provisional, que actualment se situa en els dos anys màxims comptant les pròrrogues aplicables.

“No crec que s’estigui produint un abús en l’aplicació de la presó preventiva”Ester Molné, Ministra de Justícia

Alguns advocats fa temps que busquen aquest canvi perquè consideren que s’abusa de la mesura. Tanmateix, la ministra va explicar al Diari que “no crec que s’estigui produint un abús”, però sí que va coincidir amb el col·legi que certs punts de l’article 103, el que explica la presó preventiva, són millorables. Per exemple, va estar d’acord amb l’eliminació de “l’alarma social”, l'apartat que dicta que es pot tancar algú de manera preventiva quan el delicte que s’imputa a l’acusat està lligat a una sentència superior a la d’una pena menor –entre sis mesos i un any–, ni que no existeixi risc de fuga. Un punt que a Espanya es va considerar inconstitucional.

“Cal modificar el Codi de Procediment Penal perquè es respecti la presumpció d’innocència”Sònia Baixench, Degana del Col·legi d’Advocats

En aquest sentit, la degana del Col·legi d’Advocats, Sònia Baixench, també va reiterar la feina del col·legi per presentar una modificació del Codi Penal que arribi a seu parlamentària. Al discurs després de la cerimònia, Baixench va expressar la necessitat de modificar el text per tal que “es respecti la presumpció d’innocència i la dignitat de les persones”. Per aquest motiu, va al·ludir la limitació de la durada de la presó preventiva, l’eliminació de l’alarma social i que s’instaurin terminis d’instrucció per tal d’evitar prolongacions innecessàries de les penes. De moment, el col·legi ha fet tres reunions i un cop tinguin un escrit definitiu l’enviaran a Govern.

Un altre punt que es va tractar va ser el de les remuneracions dels torns de guàrdia. Baixench va recordar en el seu discurs el compromís de Govern per augmentar les retribucions per aquestes funcions. En concret, la voluntat era augmentar el 6% que es va fer l’any passat i que el 2025 i el 2026 s’apugi un 7% més cada any. Aquesta pujada seria “la justa” per compensar la feina dels lletrats, va afirmar Baixench.

Per part de Govern, però, no sembla que la quantitat de l’augment estigui tan clara. Molné va reconèixer que la feina dels advocats “és un pilar fonamental i cal remunerar-la correctament”, però va evitar mencionar una xifra exacta sobre quin hauria de ser l’increment, i va dir que la mesura primer ha de passar pel consell de ministres i que “la intenció ferma de Govern és mirar les disponibilitats pressupostàries i fer una reunió amb la junta del Col·legi d’Advocats” per parlar del tema, va acabar Molné.