ESTAT DE LA LLENGUA
L’ús del català és minoritari als comerços de l’eix central
El castellà és l’idioma de salutació en el 54% dels establiments. La llengua oficial és utilitzada en el 42,5% de les botigues
Òscar Escuder i Marc Vila al centre cultural la Llacuna.
Malgrat l’estatus de llengua oficial i la protecció institucional que això implica, la llengua catalana continua reculant als comerços. Així ho reporta un estudi exposat ahir per la flamant Plataforma Andorrana per la Llengua. L’entitat va aprofitar la publicació i el desplegament de l’informe sobre el comportament lingüístic comercial per presentar-se, alhora, a la societat. L’acte va tenir lloc al centre cultural la Llacuna.
Presidida per Marc Vila, exministre i exraonador, Plataforma Andorrana per la Llengua neix amb l’objectiu d’eixamplar l’ús del català, “millorar-ne la qualitat” i convertir l’idioma en una “eina d’inclusió”. “És un artefacte al servei de la llengua i de la nostra identitat”, va remarcar Vila, que va indicar quins han estat els impulsors de la delegació: una part de la societat civil compromesa amb la llengua i l’eix global de l’entitat, l’eix que actua des de Barcelona i lliga totes les delegacions, presidit per Òscar Escuder. “Tots som aliats”, va subratllar Vila per aclarir la relació entre les parts. Plataforma per la Llengua (comptant totes les delegacions: Catalunya, País Valencià, illes Balears i l’Alguer) té més de 26.000 socis i 31 anys d’història.
“No hem de deixar que les institucions facin tota la feina. Hem de pressionar”
Vila va apuntar que Plataforma Andorrana per la Llengua funcionarà de manera “autònoma”, però caminarà sobre “les línies globals” de Plataforma per la Llengua. El president també va avançar que l’entitat neix per “treballar per la llengua” i les “col·lateralitat polítiques” queden fora del seu camp d’actuació. Ara bé, sí que exerciran pressió: “No hem de deixar que les institucions facin tota la feina.”
“El monolingüisme oficial no es veu reflectit en la realitat social”
Com la branca principal, la feina de la nova entitat es basarà sobre quatre pilars d’acció: conscienciació (arguments per comunicar-se en català); admissió de queixes i assessorament en casos de discriminació lingüística; funció de lobby, és a dir, pressió sobre les institucions, i oferiment de serveis lingüístics. “Anirem per feina. Serem pragmàtics. El primer projecte ha estat aquest estudi.”
L’estudi en qüestió, signat per la lingüista Carla Piñol i acotat a l’eix comercial central, s’ha fet sobre una mostra de 550 establiments, entre els quals hi ha representació de botigues de carrer, grans superfícies, centres comercials, restaurants, hotels, sucursals bancàries, etc. La conclusió central de l’informe és que el castellà és la llengua de salutació en el 54% dels establiments observats. Mentre que el català és el 42,5%.
La situació canvia, però, quan parlem de disponibilitat lingüística (la llengua amb què es continua la conversa un cop superada la salutació); en aquest cas el català remunta i se situa al 60,7% (el castellà baixa fins al 28,5%). Ara bé, tal com va apuntar Vila, l’actitud és primordial: “El que fa el catalanoparlant és més important que mai.” S’assoleix disponibilitat lingüística en català si, després de rebre una salutació en castellà, es manté la llengua.
El lloc de naixement dels treballadors influeix en la llengua de salutació amb què ens rebin en un comerç. Una dada curiosa: en una escala de 0 a 100 (sense percentatges), un treballador nascut a Catalunya saludarà en més ocasions en català un client (84) que no pas un dependent d’origen andorrà (69). En el cas dels treballadors nascuts a Amèrica del Sud o Central, la xifra baixa fins al 12. Pel que fa a les dades que creuen el lloc de naixement amb l’activitat comercial, s’observa com en l’àmbit bancari predominen els treballadors nascuts a Andorra i la llengua de salutació i de disponibilitat lingüística és sempre el català (100). A l’altre extrem, hi trobem el sector de la restauració, on la presència de mà d’obra forana és alta (69,7%, sense incloure Espanya) i, en aquest cas, l’ús del català baixa notablement en qualsevol de les situacions de parla plantejades (22 per a salutació i 39 per a disponibilitat lingüística).
Finalment, quant al tipus d’establiment (dimensió, ubicació...), el català es manté millor en comerços de carrer que en centres comercials o grans superfícies. Amb les dades a la mà, Piñol va fer palès que “el monolingüisme oficial no es veu reflectit en la realitat social”.