Dones maltractades reclamen més atenció i protecció per als fills

Dones que han patit maltractament i agressions per part de les seves parelles han tornar a posar sobre la taula la insatisfacció amb els protocols que funcionen per tractar aquest problema latent i en el qual intervenen diversos actors per ajudar les víctimes. Aquestes, però, coincideixen en les seves apreciacions pel que fa la resposta i ajuda que reben: poca sensibilitat per part d’alguns policies, treballadores socials joves i amb poca experiència i, especialment, una justícia que no té una secció especialitzada i que triga una “eternitat” a donar resposta a les demandes.

Les dones, a banda del seu drama personal, reclamen també per part dels responsables més sensiblització pel que fa als fills. Denuncien que amb la “llei salomònica” de la custòdia compartida, alguns exs aprofiten per evitar pagar la pensió corresponent. A més, al·leguen, temen pels menors perquè alguns d’aquests homes tenen problemes d’addicció a les drogues o l’alcohol i l’atenció que presten als seus fills no és l’adequada.

Les mares es queixen que han de repetir les explicacions a diferents especialistes. També de la falta d’intimitat a la policia ja que s’han d’adreçar al taulell del públic, i de la falta d’experiència de les treballadores socials. La queixa s’amplia al fet que no hi ha comunicació entre aquests tres departaments, fet que dificulta una comprensió exhaustiva del conflicte. Afers Socials té unà àrea infantil, una per a les dones i una altra general que, segons les afectades, tampoc intercanvien informació.

Pel que fa al sistema judicial, estan en total descacord que permeti la convivència dels nens amb persones denunciades per maltractaments i que tenen serioses addiccions que, afirmen, els incapacita per tenir cura dels fills. La dona que ha patit violència física, psicològica o econòmica és, segons la justícia –és la versió de les dones– una situació diferent de la dels fills, argument que no comparteixen en cap cas perquè al·leguen que les exparelles intenten fer mal a través dels menors, i recorden que a Espanya, malauradament, s’estan reproduint molts casos de la denominada violència vicària.

També hi ha dificultats per fer front a la despesa que suposa la via judicial. La gratuïtat, asseveren, és només per a casos extrems, i molts cops és impossible abonar la tarifa de l’advocat fins a arribar al final del litigi. El cost d’un lletrat fa que moltes dones desisteixin de continuar la batalla legal. Aquest grup de dones, que s’ha ajuntat perquè comparteixen les mateixes inquietuds i pors, afirmen que la justícia gratuïta és una dificultat afegida, i remarquen que l’assistència psicològica gratuïta està “desbordada i et poden donar cita cada dos mesos”.

En canvi, tot són elogis per a la feina que es fa des del Servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere i violència domèstica. En relació amb l’atenció al despatx de policia, aquest grup de dones lamenten la “poca sensibilitat i la falta d’intimitat, que et treuen les ganes d’anar a demanar ajuda”, alhora que reconeixen que “els agents tenen les mans lligades i només poden derivar les denúncies a la Batllia”.