LA PARAPÚBLICA FINANÇARÀ LES OBRES AMB LES RESERVES

Govern paga l’ampliació de l’hospital amb 60 milions d’Andorra Telecom

El cost del projecte comprèn la construcció de l’edifici al terreny on anava la unitat de radioteràpia i els equipaments per cobrir els serveis

Aparcament sota el túnel del Pont Pla on s’aixecarà l’edifici d’ampliació de l’hospital.

Aparcament sota el túnel del Pont Pla on s’aixecarà l’edifici d’ampliació de l’hospital.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El Govern ja ha decidit qui pagarà les obres de d’ampliació de l’hospital, que està previst que comencin abans que finalitzi la legislatura (2027). Andorra Telecom ha estat escollida –tant si volia com si no– com a mecenes del nou centre sanitari i el finançarà amb una part de les enormes reserves econòmiques de les quals disposa. Entre les legals i les voluntàries estan tocant els 260 milions d’euros (10 de les primeres i 248 de les segones). El cost dels treballs es va valorar en trenta milions fa gairebé un any, però només preveia la construcció de l’edifici sense cap dels equipaments imprescindibles. Aquesta xifra s’ha quedat curta. En primer lloc, per l’encariment dels materials, els problemes de subministrament i la saturació de feina, fet que provoca que els preus s’hagin disparat a l’alça. En segon, perquè el finançament previst per al projecte definitiu inclou una nova unitat del centre totalment acabada amb tots els equipaments necessaris per donar el servei necessari. La qual cosa significa que el cost total del projecte s’enfilarà per sobre els 60 milions i que tots aniran a càrrec de l’operadora de telefonia (tot i així, encara li quedaran a la caixa prop de 200 milions). Res de nou, però, perquè tant –i sobretot– Andorra Telecom com FEDA ja fa anys que contribueixen de manera sistemàtica a nodrir les arques de l’Estat amb els respectius beneficis. L’exercici passat van ser 22,5 milions d’euros el total de la transferència de l’operadora al Govern.

L’ampliació de l’hospital es farà al terreny on s’havia d’aixecar la unitat de radioteràpia; actualment hi ha un pàrquing que està situat sota la sortida de la boca sud del túnel del Pont Pla. Tal com va explicar la responsable del SAAS al Diari, Meritxell Cosan, l’hospital de dia, que també està previst ampliar-lo, es traslladaria al nou edifici. De la mateixa manera que l’àrea quirúrgica, que en incorporar noves cirurgies més complexes que necessiten més temps de quiròfan “comença a estar massa tensionada”, la unitat de radiologia i l’ampliació del servei d’urgències. La ministra de Salut, Helena Mas, va insistir al Diari en la mateixa línia que Cosan, que és una obra que ha de possibilitar que diferents serveis, com ara el bloc quirúrgic o les urgències, “disposin de més metres i que no serà tant per a hospitalització perquè de llits estem bé”.

Un cop assegurat el finançament, el següent pas és l’elaboració del projecte, que hauria d’estar llest el 2025, i a tal efecte s’ha previst una partida en el pressupost de l’any vinent per impulsar l’annex de l’hospital. L’any següent es preveu iniciar la primera fase de la construcció amb la licitació de les obres. D’aquesta manera es començaria a satisfer una reivindicació llargament demandada pels successius responsables sanitaris. Com s’han encarregat de fer arribar al ministre de torn, ja que com recorda Cosan, a banda que la població del país ha crescut, cal tenir en compte el volum de turistes, que representa un volum flotant de vuit milions de persones a atendre majoritàriament durant la temporada d’esquí. La reorganització i ampliació de les instal·lacions també afecta el servei de salut mental, que s’ha començat a deslocalitzar per guanyar espai a l’hospital per a la unitat d’oncologia. I, per últim, si es volen incrementar les atencions i prestacions amb noves especialitats és imprescindible disposar de més zones útils.

UN SISTEMA SANITARI MASSA DESCOMPENSAT

La CASS destina més de 60 milions a pagar prestacions sanitàries fora d’Andorra. Només que la meitat de les intervencions es poguessin practicar a l’hospital hi hauria 30 milions que redundarien en benefici del país. Per poder-ho dur a terme –a banda de voluntat política– cal disposar de les instal·lacions adequades per donar els serveis demandats. Per dir-ho clar i ras, el model sanitari està descompensat per no dir desfasat o obsolet. De forma diferent però de fons similar és el que va exposar la directora general del SAAS, Meritxell Cosan, als consellers del grup parlamentari de DA en la seva darrera compareixença. I va posar sobre la taula un aspecte clau que portaria aparellat: l’impuls que suposaria per a la diversificació econòmica en un sector amb gran potencial. Després del fallit projecte de Grifols la iniciativa de Cosan encara pren més significació. Perquè per molt que del primer a l’últim tothom defugi les responsabilitats, és complicat justificar per què el procés es va dilatar innecessàriament en el temps. Planen moltes llums i ombres per entendre com es va deixar escapar un projecte que la ministra Mas qualifica de diamant per crear un pol de recerca a Andorra. Asseguren que es treballa per a la diversificació. Ara tenen una nova oportunitat de demostrar-ho. A veure.
Meritxell Cosan

Meritxell Cosan

tracking