Les primeres accions del Govern ‘punxen’
Desinterès pels pisos del Pas i rebutjats més de la meitat de sol·licitants a un pis assequible
El Govern ha de culminar en els mesos que resten per acabar l’any les primeres adjudicacions de pisos públics de lloguer assequible, la primera acció palpable de l’objectiu de posar oferta accessible al mercat. El primer pas ha estat decebedor pel desinterès amb les primeres unitats immobiliàries a què es podia aspirar, les quinze del Pas cedides pel comú d’Encamp a l’executiu. Només hi han aspirat dues unitats familiars inscrites al registre de sol·licitants d’un habitatge de lloguer assequible de les 47 que complien els requisits i la resta de pisos es retornaran a la corporació. Els resultats d’aquest registre, impulsat el mes de març per copsar també quina és la necessitat real d’habitatge, topen així mateix amb la problemàtica. Perquè si bé fins divendres passat s’havien formalitzat 354 sol·licituds, més de la meitat (198) ja s’han rebutjat per, entre d’altres motius, no destinar més del 30% d’ingressos al lloguer (55), no arribar als ingressos mínims (44 que han de seguir un altre circuit) o superar els màxims (29) o no complir amb els 5 anys mínims de residència (38). A hores d’ara, només el 15% són favorables (52) i 73 més estan en procés de valoració.
“Donem resposta a les necessitats de la població, de manera progressiva”
Les dades les van exposar en una roda de premsa conjunta la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, i la directora de l’Institut de l’Habitatge, Marta Alberch. Marsol va afirmar que els requisits fixats per poder ser beneficiari d’un pis aniran evolucionant com al seu dia es va obrir la porta a joves que viuen amb els pares perquè es puguin emancipar (s’hi han apuntat una desena), perquè es van plantejar quan “no teníem dades, no sabíem quantes persones s’hi podien presentar i vam posar un seguit de condicions que s’estan comprovant molt bé”. Però també que ara per ara s’està “en la bona línia” i es prioritza les unitats familiars amb més necessitat. De fet, ja es calcula que el nombre de sol·licitants admesos s’equipari d’aquí a final d’any als pisos que estaran disponibles: un total de 69. Els més imminents, els quatre de l’edifici reformat a l’avinguda laurediana Verge de Canòlic. Són immobles de tres habitacions i seran per a famílies extenses.
El perfil dels sol·licitants s’ha de quadrar amb la mida dels pisos disponibles, i cal recordar que rebutjar dues convocatòries de pisos que s’adiuen a les necessitats del demandant és motiu per ser expulsat de la llista. La convocatòria del Pas no compta a aquest efecte, perquè Marsol va puntualitzar que els pisos no formaven part del parc públic. Per explicar l’escassa resposta, Marsol es va referir al factor de les pròrrogues dels contractes fins al 2027 que “ha tranquil·litzat” moltes famílies, però també al de la ubicació, malgrat que va remarcar que és un poble amb serveis i hi ha transport públic gratuït. “Sorprèn una mica”, va reblar. Sobre si aquest desinterès dona ales als arguments dels empresaris del sector dels pisos turístics contra la retirada de llicències que reivindiquen que la ubicació dels apartaments no és atractiva per als residents, Marsol va manifestar que és prematur treure aquesta conclusió. “La llei fixa tres anys perquè aquests pisos entrin al mercat, en tres anys poden haver evolucionat moltes coses”, tot insistint en l’estabilitat que ha donat la pròrroga forçosa.
La ministra va fer un repàs de tots els pisos que s’han d’afegir des d’aquest any fins al 2027 al parc públic, que sumen més de 400, i incloent els del Cedre donant per fer l’acord amb el comú d’Andorra la Vella per “la voluntat clara de les dues parts”. Una borsa que considera que “dona resposta a les necessitats de la població, de manera progressiva. Per ara a les que estan més en risc”. En paral·lel, també s’ha d’acabar de definir el preu assequible amb la foto real dels preus que donen els contractes de lloguer que els comuns passen al Govern. Faltaven la capital i Escaldes. La primera ha començat i la segona està en procés.
CRONOLOGIA
2024
En aquests tres mesos entraran al parc públic els primers 68 pisos a Sant Julià (4), Andorra la Vella (41 amb els de l’antic hotel Àrtic i el bloc de Roureda de Sansa) i Canillo (23).
2025
L’any que ve se sumaran 106 habitatges més amb 20 a Encamp, els 70 d’Arinsal adquirits al comú i els 16 que s’habilitaran a l’antic hotel Font de Ferro lauredià.
2026
S’adjudicaran els 44 pisos del primer bloc de la Borda Nova que tot just s’ha acabat d’aixecar, 48 més de dos blocs a Ordino i els 3 d’un edifici lauredià. En total, 95 més.
2027/2028
El parc comptarà amb 143 pisos més entre els dos anys amb els pisos escaldencs del Pessebre, els del Cedre i el segon bloc de la Borda Nova a la capital i els pisos per a gent gran de Sant Julià.
"DE LA MÀ" AMB L'ALT URGELL PER "COMBATRE L'ESPECULACIÓ"
i que “davant d’una ofensiva del capital especulatiu, que afecta Andorra i la resta del Pirineu, la resposta popular ha de ser conjunta”. Per tant, que “ens voldrien dividits, però s’han trobat que les treballadores de l’Alt Urgell i d’Andorra anem de la mà per combatre l’especulació immobiliària i urbanística”.
S’estan treballant demandes conjuntes per a les administracions de banda i banda de la frontera, però la Coordinadora d’habitatge andorrana segueix també el full de ruta propi per, entre d’altres objectius, “desemmascarar la venda de fum que està fent el Govern amb aquesta llei òmnibus”.