LA CRISI DE L'HABITATGE
La patronal insta a retirar la cessió obligatòria de pisos
La CEA vol la supressió o que trigui un any a aplicar-se. roposa quotes d’edificació i que hi hagi inversió forana
Un conjunt d’habitatges.
La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ha preparat un total de 14 propostes al projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, amb l’aspiració que les tinguin en compte els grups parlamentaris quan encetin la discussió de les esmenes. De totes elles, la de més impacte fa referència a la cessió obligatòria dels habitatges buits, que la patronal proposa suprimir (articles 66 a 74) del projecte de llei. La raó és que es tracta d’un règim molt complex i que genera dubtes importants pel que fa al respecte al dret a la propietat privada. D’altra banda, la CEA sosté que la manca de dades fiables pel que fa a la quantitat d’habitatges buits indueix a pensar que l’aplicació tindrà “una efectivitat molt limitada a l’hora de contribuir a resoldre el problema de la manca d’habitatge a preu assequible”.
Com a alternativa, en cas que aquesta proposta de supressió no sigui acceptada, es defensa retardar l’entrada en vigor d’aquest règim. El motiu d’aquesta entrada “en vigor diferida rau, precisament, en la manca de dades fiables sobre els habitatges buits i en la necessitat de creuar les dades de què disposen l’administració general i els comuns”. La proposta opcional dels empresaris és un nou redactat en la disposició final desena: “Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada en el BOPA, amb l’excepció dels articles 66 a 74, que entren en vigor en el termini d’un any a comptar des de la data de publicació”.
D’altra banda, la patronal deixa oberta la porta als inversors forans amb altres excepcions, com que la parròquia hagi establert un sistema de quotes similar al que va aprovar el comú de la Massana. En concret, la proposta és afegir un nou paràgraf a l’article 9 del projecte de llei: “També quedaran excloses de la prohibició a què es refereix el primer paràgraf d’aquest apartat les promocions urbanístiques o immobiliàries situades en parròquies que hagin dut a terme una revisió del seu planejament urbanístic basada en estudis de càrrega i que hagin establert un sistema de quotes d’edificació anyals que garanteixin un desenvolupament sostenible. La Comissió Tècnica d’Urbanisme aprovarà els sistemes de quotes tenint en compte el compliment de diversos criteris: l’adequació als estudis de càrrega, la sostenibilitat, la previsió de diverses subquotes en funció de la tipologia i els usos de l’edificació i l’existència de mecanismes per repartir la quota anyal entre diversos promotors immobiliaris”. La CEA defensa que el problema és el creixement descontrolat, que no està lligat a l’origen de l’inversor.
Aquest apartat de l’article 9 prohibeix la inversió estrangera “destinada a realitzar, sobre els immobles, contractes de lloguer amb opció de compra, contractes de lloguer entre una societat i una o diverses persones o entitats vinculades en els termes previstos a la llei de l’impost de societats, i altres negocis jurídics que puguin constituir frau de llei”. També la destinada a allotjaments turístics i a immobles amb autorització d’habitatge d’ús turístic.
La Massana ha fixat un sistema de quotes a la construcció. La màxima superfície autoritzable cada any serà de 22.548 metres quadrats. Per calcular aquesta xifra, s’ha tingut en compte la mitjana de sostre construït entre el 2000 i el 2022.
Una altra de les peticions és que els comuns puguin definir zones de la parròquia, allunyades dels nuclis més poblats i properes als pols d’atracció turística, que quedaran excloses de la prohibició de l’apartat 2 d’aquest article, que precisament veta la renovació de les llicències d’una HUT que es trobi en un edifici que tingui una quantitat de pisos turístics que representi menys del 30% en relació amb el total de la superfície destinada a habitatge. Es vol excloure també les segones residències que s’arrendin ocasionalment com a pis d’ús turístic.
Respecte a la contractació dels serveis d’una empresa estrangera o d’un professional autònom estranger per una durada curta, amplia el ventall a persones de l’Associació Europea de Lliure Comerç, a banda de la Unió Europea. Quant a la definició d’inversió estrangera, la llei òmnibus estipula que són persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot superior al 25%, percentatge que els empresaris volen incrementar al 49%.
El redactat original estableix que el règim d’inversió estrangera afecta una societat mercantil en la qual la participació estrangera sigui superior al 25%, percentatge que també passaria a ser del 49%. L’article 6 especifica que la inversió estrangera directa al Principat requereix autorització administrativa prèvia, excepte en els supòsits en què, com a resultat de l’adquisició, l’inversor esdevingui titular d’una participació, directa o indirecta, igual o inferior al 10% del capital de la societat o dels drets de vot. L’empresariat proposa ampliar la xifra al 25%.