Els propietaris de pisos turístics es reafirmen que la llei serà un fracàs

L’Associació d’Empreses d’Allotjament Turístic (AEAT) ja va denunciar fa temps la seva posició contrària a la llei òmnibus en considerar que afectarà negativament els negocis. Àlex Ruiz, el president, va recórrer ahir als pobres resultats dels pisos del Pas de la Casa per recordar que havien anunciat el fracàs de les mesures que afecten aquests apartaments temporals i va advertir que la majoria quedaran buits, perquè “la gent no està disposada a anar a viure molt lluny, com al Pas o el Tarter”, encara que els preus siguin molt més atractius.

“Es destruiran negocis de pisos que no es llogaran a preu assequible ni tampoc de mercat”Àlex Ruiz, President de l’AEAT

Ruiz va precisar que els propietaris d’aquests habitatges temporals han fet una inversió important en la remodelació i que “lògicament, si no hi ha demanda com a lloguer assequible, tornaran com a habitatges residencials però a preus de mercat, amb la qual cosa és probable que tampoc es lloguin i quedin buits”.

“Fins i tot abans que entri la llei ja hi ha hagut regularitzacions d’alguns pisos”Guillem Casal, Ministre Portaveu

Aquest és el principal retret del sector a una llei a la qual sempre s’han oposat pel que fa a l’aportació dels apartaments turístics a contribuir a ampliar l’oferta de lloguer més econòmic. El president de l’AEAT, a més, va assenyalar que, a banda de viure allunyats dels nuclis urbans, s’ha de sumar una despesa més elevada en calefacció, desplaçaments, electricitat, i al final resulta que no surt tant a compte”.

“Al final, la llei només servirà per destruir els negocis”, es va lamentar. Ruiz va aplaudir la proposta de la CEA de permetre aquests allotjaments en zones allunyades del centre urbà, en segones residències, com també ampliar el període de la llicència de tres a cinc anys. El representant del sector va afegir que tampoc molesten una quantitat raonable en llocs cèntrics per a persones que han de viure una temporada a Andorra i prefereixen la intimitat d’un allotjament turístic a l’habitació d’un hotel.

D’altra banda, a diferència de la indignació que va provocar el manifest de diverses associacions contra la llei òmnibus, el Govern va reaccionar ahir amb tranquil·litat a les propostes d’esmena que ha fet arribar la CEA al projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge. La reacció ha estat ràpida, ja que el portaveu de l’executiu, Guillem Casal, ja va anunciar en la roda de premsa que es valorarà la proposta d’elevar el percentatge per qualificar d’estrangera una inversió, de manera que es permetrà una participació de capital forà del 49% (que proposava la patronal), en comptes del 25% que recull el text pendent d’aprovació.

El Govern, però, descarta contundentment retirar o ajornar el règim que permet aplicar la cessió obligatòria de pisos buits per introduir-los al mercat amb lloguers assequibles. Tampoc hi ha coincidència amb els canvis proposats pels empresaris que afecten els apartaments turístics. La modificació té la seva importància, de manera que la presència d’inversors immobiliaris estrangers queda una mica menys restringida, tot i que no podrà tenir la majoria de participacions. Aquesta és l’única proposta de la patronal que és vista de manera positiva.

Casal no va entrar a valorar el caràcter del document de la CEA. Sí que ho va fer en dos punts en concret, els quals atenyen, per una banda, la inversió estrangera i, per una altra banda, la cessió forçosa de pisos buits. En primer lloc, quant a la redefinició d’inversió estrangera, la patronal va fer una crida a augmentar el percentatge que es considera participació estrangera en persones jurídiques, i passar de l’actual 25% a un 49%. “És una esmena que estem mirant si es pot incorporar, ho estem analitzant amb consciència”, va comentar Casal. Pel que fa al segon aspecte, el dels pisos buits, el ministre portaveu va defensar que les dades amb què treballen són les facilitades pels comuns i va avançar que “fins i tot abans que entri la llei ja hi ha hagut regularitzacions d’alguns pisos”, sense especificar ni la quantitat ni la tipologia de la propietat de l’habitatge.