MEDI AMBIENT
El dipòsit de la fuita portava set anys sense passar controls
El ministre Casal reconeix que, malgrat no haver-hi l’etiqueta de renovació, la cisterna es podia reomplir seguint un procediment especial.
El dipòsit a través del qual es va produir el vessament de gasoil al riu Madriu la setmana passada no tenia la placa identificadora actualitzada des del 2017. Així ho va comunicar ahir el ministre de Medi Ambient, Agricultura, Ramaderia i Pesca, Guillem Casal, durant la presentació a la premsa d’una cabana heliportable que permetrà millorar les condicions de vida i pernoctació al vaquer de la vall del Madriu.
Casal va assenyalar que el dipòsit afectat no comptava amb l’adhesiu que acredita haver passat una inspecció favorable: “La cisterna no tenia la placa al dia”. És aquesta placa la que indica si s’han superat les inspeccions. Tot i així, el ministre va remarcar que la recàrrega –el detonant de la fuita– es podia fer: “Que no hi hagi placa no significa que el dipòsit no es pugui recarregar. Si l’operari que ha de fer aquesta feina arriba i veu l’etiqueta caducada, pot fer la recàrrega perquè el reglament així ho marca. Ara bé, es tracta d’una càrrega especial que s’ha de fer sota unes condicions de control, ben determinades, i sota la responsabilitat del mateix operari de l’empresa contractada”.
“Que no hi hagi placa no significa que el dipòsit no es pugui recarregar”
Ahir, Casal ja va detallar la quantitat total que admetia la cisterna (15.000 litres) i la quantitat de la recàrrega efectuada (4.400 litres). El ministeri ha calculat el vessament de gasoil, originat a tocar del Pont de la Tosca d’Escaldes-Engordany, ascendeix a més de 13.000 litres.
“Indústria i Medi Ambient, conjuntament, estem recuperant la informació per acabar d’analitzar el plec de càrrecs i a partir d’aquí determinar si la recàrrega es va fer complint el reglament o no”, va afegir Casal, que va remarcar que la supervisió de l’estat de la cisterna és una competència d’Indústria, és a dir, del ministeri d’Economia.
“Estem recuperant la informació per acabar d’analitzar el plec
de càrrecs”
El ministre va dir, però, que la tasca més imminent és centrar-se en “la retirada del vessament al medi”. “Ara mateix estem ocupats en això. Ens preocupa el vessament en la seva globalitat, però la manera més urgent d’atendre’l és vetllar per un control de la fuita”. “Cada dia que passa tenim menys hidrocarbur al riu”, va informar. Els treballs de retirada duraran “uns dies més”. I va reblar, encara per esvair dubtes: “El Govern, en el seu conjunt, demanarà responsabilitats a qui les tingui. Si una persona ha incorregut en alguna maniobra no deguda, se li aplicarà la sanció corresponent”. La sanció podria ser doble, aplicada a dues parts: l’empresa proveïdora i la comunitat on hi ha instal·lat el dipòsit.
LLIT NOU PER AL VAQUER
El departament de Ramaderia del Ministeri de Medi Ambient va considerar fa uns mesos que aquesta manera de passar els dies a certa altura no és la correcta i instal·larà una cabana heliportable –una caseta minúscula, però confortable– a la vall. La cabana haurà de ser traslladada en helicòpter perquè l’accés terrestre a la zona del Madriu és complicat. Durant l’estiu, tal com va explicar ahir el ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, les parròquies agrupen les vaques de les diverses explotacions ramaderes i un sol vaquer controla tot el bestiar. A la tardor, els animals tornen a baixar a les corts.
La cabana compta amb dos llits, una estufa, una nevera i un fogonet. Els electrodomèstics s’alimentaran d’energia solar. El vaquer no podrà cuinar-se un ànec amb peres, però un ou ferrat serà una solució factible. Els materials i els colors de l’artefacte han estat triats per ajustar-se a l’entorn natural. La cabana, a més, està concebuda perquè pugui ser moguda en una mateixa i àmplia zona, si és que el bestiar es desplaça molt. L’empresa que l’ha construït és francesa –Les Environneurs– i funciona sota un plantejament d’inserció social dels treballadors.
Instal·lar la cabana a la vall és també una manera de preservar la funció agrícola que s’hi desenvolupa. Per a Casal, el gest és doble: dignificar les condicions del vaquer i protegir la transhumància, “un model ancestral”.