AFERS EXTERIORS
França pretén cobrar les multes de trànsit als andorrans
La delimitació de la frontera sud pot afectar alguns equipaments
Les negociacions entre França i Andorra per l’intercanvi d’informació en les infraccions viàries està aturada, però una cosa és segura: independentment de si l’acord d’associació amb la Unió Europea prospera, les multes de velocitat dels vehicles andorrans a terres gal·les arribaran als domicilis del Principat. Així doncs, el resultat del referèndum farà de jutge en aquesta qüestió.
“La proposta de França anava molt lluny”, va indicar la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, en la seva compareixença d’ahir davant la comissió legislativa de política exterior per fer balanç del calendari i els acords del ministeri que encapçala. Malgrat que la ministra va defensar que les dues opcions “no eren molt diferents” i que era més una qüestió “de forma que de fons”, queda clar que l’escut de l’executiu és l’acord d’associació, que implicarà assumir el marc normatiu de la Unió Europea en cas de ratificar-se en el referèndum. En cas de vèncer el no, l’executiu tindria molt difícil negar-se a les exigències del veí del nord, tal com va manifestar mesos enrere el cap de Govern, Xavier Espot, en una reunió de poble per l’acord d’associació.
“Les dues propostes (UE i França) no són molt diferents, és una qüestió més de forma que fons”
“El marc europeu el que diu és que en el marc transfronterer, tant un país com l’altre han de tenir la informació precisa dels propietaris dels vehicles que han comès greus infraccions viàries i, per tant, l’acord consisteix amb aquest intercanvi d’informació sobre temes d’excés de velocitat, bàsicament”, va apuntar Tor, fent especial èmfasi en la reciprocitat de la mesura. Una situació diferent amb Espanya, país amb el qual “de moment no s’ha parlat”, tot i reconèixer que “és possible que hi hagi interès”.
Durant la seva intervenció, la titular de la cartera va desgranar més acords amb els veïns. Amb França també hi destaca la renovació del conveni educatiu, que caduca aquest 2025, però sobre el qual “hi ha molt bona predisposició de les dues parts”. Pel que fa a l’estat espanyol, la ministra s’hi va estendre més. Només un dia després que l’ambaixador espanyol, Carlos Pérez-Desoy, fes una crida a augmentar la cooperació transfronterera en el marc de la celebració del dia de la Hispanitat, la ministra va desgranar alguns punts que el diplomàtic va avançar el dia anterior, com aquells referents a infraestructures o serveis. Entre ells, Tor en va ressaltar cinc: els acords sobre el trasllat de persones condemnades per raons sanitàries i el decomís d’instruments i guanys provinents d’activitats delictives, els quals estan “pràcticament tancats”; l’acord sobre la cooperació tècnica i d’assistència mútua en matèria de protecció civil; el conveni d’interconnexió elèctrica amb l’estació d’Adrall, del qual només falta signar i que “ampliarà la capacitat elèctrica de la línia cap a Andorra”, va dir Tor, i finalment, l’acord per delimitar la frontera.
Quant a aquest últim, la demòcrata va indicar que la situació actual dels límits a la frontera es troba en fase d’aprovació de l’aspecte tècnic, del qual de les cinc fases en què s’ha dividit els treballs, tres ja han tingut el vistiplau –les dues restants s’esperen per al primer trimestre del 2025–. Tot i això, va voler remarcar que la negociació no està començada. Un dels elements de discòrdia –que cueja des de fa anys– és el parc solar situat a la zona del Planell de la Tossa. A pregunta de líder de CC, Carles Naudi –escombrant cap a casa–, Tor no li va poder assegurar si hi haurà equipaments ja existents que es puguin veure afectats “com va passar en el seu moment amb França”.
Quant a altres relacions internacionals, Tor es va congratular de tenir avançats els convenis per evitar la doble imposició amb Alemanya i Itàlia, dels quals la primera ronda de negociació amb el país teutó serà a Berlín el 19 de novembre.
MÉS MESURES PER EVITAR LA CORRUPCIÓ
Part de la tasca actual consisteix a adaptar al codi penal i tipificar el delicte de caràcter civil dins la legislació andorrana.