OBERTURA DE FRONTERES

Els professionals liberals demanen salvaguardes per mitigar els efectes de l’acord

Els col·legis preparen mesures per limitar l’impacte que pot tenir l’acostament a la Unió Europea

Una clínica d’odontologia.

Una clínica d’odontologia.Arxiu

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’arribada de l’Acord d’Associació i la consegüent obertura de fronteres a professionals de l’estranger és un tema que preocupa les professions lliberals, que ja estan preparant salvaguardes que presentaran a Govern per tractar de mitigar els efectes de l’acord.

Les més esteses són dos: incidir sobre les quotes i tindre veu sobre quants professionals arriben, i poder exigir un cert nivell de català a aquells professionals que vulguin establir-se al país. Sobre la primera mesura, la presidenta del Consell de Col·legis Professionals, Sílvia Estrada, va defensar que “ningú sap quants professionals fan falta a cada sector com els que hi treballem”, ja que algunes professions poden estar necessitades de personal, mentre que altres poden estar saturades. Per això volen tindre contacte amb Govern per indicar-los quins oficis necessiten professionals, i quins es poden col·locar “al final de la llista” i que no arribi gent de més.

La segona mesura, la del català, també està força estesa entre els col·legis i es vol que l’idioma serveixi de barrera per frenar l’arribada de professionals de l’exterior, que haurien de demostrar un cert nivell de coneixement per a poder exercir el seu ofici.

Ambdues mesures, però, no està garantit que es puguin aplicar. Estrada va explicar que amb la lliure prestació de serveis i circulació “difícilment es podrà impedir a algú venir a treballar a Andorra”. Pel que fa a la llengua, existeix jurisprudència europea que dicta que no es pot impedir que un professional independent s’estableixi en un país sempre que pugui aportar el servei en un idioma que es parli per una comunitat important al territori.

Tot i que les mencionades siguin les salvaguardes més transversals, el món dels professionals independents és heterogeni i no hi ha una postura sobre Europa comuna entre totes les professions -tot i que Estrada va dir que “hi ha més opinions en contra que a favor”-. Per aquest motiu, cada col·legi està treballant en les seves mesures per protegir-se de l’obertura de fronteres que es produiria amb l’acord amb la Unió Europea. Un dels que ho estan fent és el col·legi d’odontòlegs. La presidenta, Celine Diet, no va voler compartir les mesures específiques que estan estudiant, però va apuntar que “el col·lectiu estem en contra” de l’acord i que estan mantenint reunions amb Govern, igual que la resta de sectors, per estar al dia de com avança el text i presentar els seus neguits.

Alguns sectors no estan preocupats per l’acord. El president del col·legi d’economistes, Antoni Bisbal, va explicar que l’obertura de fronteres no canviarà la seva activitat. “El nostre sector ha estat molts anys sense regulació i sempre hem competit amb professionals estrangers”, va explicar. Tanmateix, Bisbal va reconèixer que entén la preocupació i va dir que demanaran el mateix que es demana als professionals del país, “que els informes es facin en català i que els auditors que firmin els informes hagin de viure a Andorra”.

Estrada va apuntar que els representants dels diferents col·legis es reuniran amb Govern abans que s’acabi l’any i un cop tinguin les mesures llestes.

DRET A ESTABILIR-SE SENSE CONÈIXER EL CATALÀ SI POT SER ÚTIL PER LA COMUNITAT

Sobre la possibilitat que algú pugui exercir en territori europeu sense acreditar cert nivell de la llengua, el Tribunal de Justícia Europeu va dictar el 4 de juliol del 2000 en un cas sobre un odontòleg que es volia establir a Alemanya sense acreditar cert nivell d’alemany que “és fonamental que les exigències lingüístiques destinades a garantir que la persona pugui comunicar-se eficaçment amb els pacients (...) No vagin més enllà de les necessàries per assolir l’objectiu mencionat”. És a dir, el tribunal va dictar que l’home només havia de tenir el nivell d’alemany necessari per entendre els pacients nadius, però no calia que acredités cap nivell més enllà.

D’altra banda, la resolució també va considerar que “per a aquells pacients que tinguin una llengua materna diferent de la llengua nacional és beneficiós que existeixi cert nombre d’odontòlegs capaços de comunicar-se amb aquestes persones en la seva pròpia llengua”.

Per tant, aquesta resolució podria anul·lar la salvaguarda dels col·legis de demanar un cert nivell de català, segons va acabar Estrada.
tracking