Llengua, futur i vendes

Que el català sigui l’única llengua oficial no significa que el monolingüisme sigui viable. Ni tan sols desitjable. Segons la lingüista Carla Piñol, el monolingüisme “no es veu reflectit en un ús real social”, però això, en certa manera, entra dins de la normalitat sociolingüística: el turisme i els processos d’immigració impliquen que la realitat s’ompli d’altres llengües. És un factor natural. Ara bé, Piñol, autora del primer estudi publicat per la Plataforma Andorrana de la Llengua (una anàlisi dels usos lingüístics comercials a Andorra la Vella), considera que “caldria potenciar més la llengua perquè el castellà no se la mengi”. “La normativa podria ser més estricta”. Coneixedora de la realitat andorrana, a la lingüista va sobtar-li que l’obligació de tenir un coneixement bàsic de la llengua per part dels treballadors caigués de la Llei de la llengua pròpia i oficial (al projecte de llei sí que apareixia aquest apartat). “Seria positiu que es tornés a contemplar”.

“El treballador coneix l’idioma, però pensa que el castellà facilitarà la interacció”
Carla Piñol, Lingüista
 

Durant quatre caps de setmana, Piñol va observar el comportament lingüístic en més de 500 establiments (petit comerç, restaurants, grans superfícies, entitats bancàries...) i va redactar un estudi que deixa dades rellevants, com ara que la llengua de salutació (la llengua en què un venedor s’adreça al client quan entra) i la de disponibilitat lingüística (la llengua de la conversa que s’inicia) és molt elevada al sector financer malgrat registrar un 8,3% de treballadors provinents de l’estat espanyol i un altre 8,3% originaris de la resta del món (“l’entitat insisteix en la importància de dirigir-se en català al client”). O bé la diferència entre els treballadors nascuts a Andorra i els nascuts a Catalunya pel que fa a la llengua de salutació: els treballadors catalans usen més el català que els andorrans. En termes generals, la llengua de salutació dominant és el castellà (54%), però el català venç quan parlem d’una conversa ja iniciada (60,7%). “Les dades demostren que en molts casos el treballador coneix l’idioma, però escull no fer-lo servir perquè pensa que el castellà facilitarà la interacció inicial amb el client”, apunta Piñol. Qüestió de vendes.

Quant a la llengua amb els anys de residència dels treballadors de la resta del món, el català guanya terreny quan la situació al país s’estabilitza, però això pot canviar perquè el model d’integració, per exemple, dels portuguesos arribats fa vint anys o més difereix del model dels sud-americans de la nova onada: “És més probable que els portuguesos, que havien d’aprendre una segona llengua, aprenguessin el català, mentre que els sud-americans no tenen la necessitat d’aprendre una segona llengua perquè en castellà tothom els entén”. Pel que fa a diferències entre zones, una dada remarcable és la distància entre la llengua de salutació a l’avinguda Meritxell (el català és el 33%) i al nucli antic (50%). L’últim apunt que dona Piñol és que alguns comerciants de petita botiga van admetre-li que “la llengua estava millor fa cinquanta anys”, però no hem d’oblidar que avui el català és la llengua inicial dominant del país, cosa que no passava el 2018: “S’ha observat una millora en els darrers anys”.